El dol de Barcelona

Foto: Roser Villalonga

Era allò que en diem ple estiu. Un disset d’agost a l’hora de la migdiada. Segur que tothom sap on era, amb qui, fent què. Jo encara tinc guardat el missatge que em va enviar la meva amiga alemanya quan encara no se n’havia fet ni un tweet: “Atentado en la Rambla. Estoy en una tienda con las persianas bajadas. Parece que un camión bajando la Rambla, chocando contra la gente y se escucharon tiros.” Era tan esgarrifós el contingut d’aquest missatge que no podia ser real. Vaig trigar una estona a processar que allò, que el mal, havia caigut sobre la nostra ciutat estimada. Que mentre jo treballava al meu ordinador, a un quilòmetre de la finestra per la qual mirava, hi havia gent que acabava de ser brutalment assassinada.

Foto: Ferran Nadeu

Ara ja en fa un any i mig. Un any i mig que ha passat a la velocitat d’un meteorit, com passa el temps quan s’està en estat de xoc, potser sobrepassats pels esdeveniments que hem viscut des d’aquell 17 d’agost de 2017 i fins al dia d’avui, dia en què comença el judici als presos polítics, entre els quals és jutjat l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, qui, juntament amb el major dels Mossos Trapero, van ser els artífexs de la resposta policial dels atemptats. Casualitat o no, avui és el dia en què el Sindicat de la Imatge UPIFC presenta una exposició al Jardí del Palau Robert que recorda els atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils. BCN DOL. L’atemptat 2017.08.17 es podrà visitar del 12 de febrer fins al 24 d’abril.

Foto: Jordi Borràs

L’exposició té la peculiaritat que està feta a partir d’imatges (en total 21) de fotògrafs de la ciutat sobre un fet que no acostuma a passar a la nostra ciutat. Fotoperiodisme de guerra a casa nostra. Vol retre homenatge a les víctimes dels atemptats, als membres dels equips d’emergència i també als mateixos fotoperiodistes qui, amb les mans segurament tremoloses, van aconseguir fer que els nostres ulls veiessin el mateix que els seus. Però vol ser també un reconeixement a la resposta democràtica de la ciutadania, davant la brutal envestida a vianants d’arreu del món que passejaven aquell fatídic últim dia de les seves vides per la Rambla de Barcelona.

Foto: Àngel Garcia

L’exposició, comissariada per Paulina Flores i Manel Sanz, mostra imatges impactants per la seva naturalitat, quotidianitat, proximitat. Una exposició sobre uns atemptats en què l’arma del crim és una furgoneta que, en veure-la abandonada i copejada al mig de la Rambla, ens explica la terrorífica història que hi ha al darrere, i també la que, amb el temps, hem acabat sabent; no diu res, però, de tot el que encara queda per sortir a la llum en relació a aquests atemptats.

Foto: Àngel Garcia

Fotògrafs com Jordi Borràs, Roser Vilallonga, Jordi Boixareu, Dani Codina, Àngel Garcia, Ferran Nadeu, Charlie Pérez, Alberto Tallón i Josep Lluís Veí signen aquesta exposició, en l’obra col·lectiva de la qual han col·laborat 24 fotògrafs.

Precisament, el major Trapero és el protagonista d’una d’aquestes fotografies, avui investigat per un presumpte delicte de sedició. Un atemptat reivindicat per Estat islàmic que va exhibir el costat més roí i baix de l’ésser humà però també el bé d’una societat que, ni que fos per uns dies, va saber-se estimar.