La primera obra d’art conceptual que Rafael Tous (Barcelona, 1940) va comprar va ser una petita peça de ceràmica quadrada amb una pinta, que va veure al taller de Pere Noguera. Era el 1973 i en aquells moments pocs havien tingut contacte a casa nostra amb l’art conceptual i, evidentment, era un tipus d’art absolutament allunyat d’objectius comercials. Explica Tous, empresari vinculat al tèxtil i la moda, apassionat de la cultura i de l’art i, des de la seva infància, un autèntic obsés per col·leccionar, que aquella visita a Noguera va ser crucial a la seva vida. A partir d’aquí Tous va anar coneixent els altres artistes catalans que estaven treballant en pràctiques conceptuals de tota mena. Una bona colla repartida per Catalunya, però també, els grups establerts a París i a Nova York. Eren els darrers anys del franquisme. Tous era un empresari, sí, però les seves idees eren progressistes i la revolució estètica i ideològica que propugnaven els conceptuals va calar molt profundament en ell i va esdevenir un comprador regular, un mecenes, un còmplice i un amic de tots ells. Una amistat que encara continua i de la qual, als seus 80 anys, presumeix amb orgull i felicitat.
Alguns d’aquells artistes, als qui Tous va ajudar pràcticament a sobreviure, passegen ara per la gran exposició que el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) ha organitzat per desplegar una part de la col·lecció de Tous, donada al museu a principis del 2020. Una donació, sense contrapartides ni intercanvis, d’un miler d’obres d’art, la més important de la història del museu. L’exposició En temps real. La Col·lecció Rafael Tous d’art conceptual inclou 120 obres de 28 artistes i ocupa tota la planta baixa del museu, una part de la primera planta, la Capella dels Àngels i un annex al mític local de Metrònom, al barri del Born, fundat per Tous el 1980 i reobert especialment per aquesta mostra quinze anys després del seu tancament. Entre els artistes representats hi ha el bo i millor dels conceptuals catalans del darrer mig segle: des de Miralda a Francesc Torres, passant per Muntadas, Antoni Llena, Pere Noguera, Joan Rabascall, Francesc Abad, Àngels Ribé, Fina Miralles, Eugènia Balcells, Jaume Xifra, Benet Rossell, Carlos Pazos, Jordi Benito, Eulàlia Grau o Jordi Pablo.
El Macba és sens dubte el lloc natural per acollir la Col·lecció Tous a Barcelona perquè és un museu que dels seus inicis ha dedicat bona part de la programació i del seu fons permanent a aquest moviment, tant als artistes històrics com als més joves amb pràctiques hereves del que es feia fa mig segle. Així ho expressa Antònia Maria Perelló, conservadora i cap de la Col·lecció Macba, que ha comissariat la mostra amb Clàudia Segura: “Aquesta donació és el somni de qualsevol conservador d’un museu com el Macba perquè està formada per obres molt representatives del conceptual, que és un eix troncal de la nostra col·lecció. Això és més que una exposició, seran obres que s’integraran per sempre al museu”.
Rafael Tous, a més, remarca la vigència de les obres de la seva col·lecció: “No caducaran mai de la vida, l’obra d’aquests artistes té un missatge tan potent que durarà per sempre. No només és per la seva estètica, l’humanisme que tenen aquestes peces és molt gran, és per això que m’estimaré aquests artistes fins que la dinyi! Em fa molt feliç que a partir d’ara aquestes obres les pugui contemplar tothom.”
L’exposició, que fuig de la cronologia i que estarà oberta fins al pròxim 9 de gener, s’endinsa en algunes de les temàtiques crucials de l’art conceptual, comunes també a les seves correlacions internacionals. A l’inici del recorregut s’han agrupat obres relacionades amb l’art de l’acció, amb la reivindicació del cos com gairebé una obra d’art més i una eina artística. Sovint el cos del mateix artista estava integrat a la natura, també reivindicada per aquests creadors. Francesc Abad en una sèrie d’accions interaccionava amb els quatre elements amb gestos tan senzills com el fet d’encendre un cigarret o bufar aigua en un cubell. En el cas de Jordi Benito, l’artista va dur a terme performances d’alt contingut escenogràfic i ritual amb animals, el propi cos d’artista, pianos, campanes… Fina Miralles va tancar dins d’una caixa un ocell dissecat en posició de volar, en una metàfora de la llibertat i la vida.
Un altre cavall de batalla de l’art conceptual és la crítica al consum i als mitjans de comunicació, com la instal·lació Elecciones Show, de Joan Rabascall, realitzada en el moment de les primeres eleccions democràtiques del 1977 en la qual, sobre un terra folrat de cartells electorals de l’època, es projecten imatges que apareixien als mitjans, una barreja de fotografies polítiques amb les imatges del destape. Eulàlia Grau, en l’obra Discriminació de la dona, del 1977, denuncia la situació de la dona en una sèrie de serigrafies, totalment vigents. D’altra banda, una de les obres emblemàtiques de la Col·lecció Tous és Supermercart (1976), d’Eugènia Balcells, una espectacular instal·lació formada per tires de bosses de plàstic transparent, amb objectes de tota mena a dins, ordenats alfabèticament, que constitueix una aguda crítica al consumisme.
A més dels continguts polítics i socials, els conceptuals van experimentar amb el mateix llenguatge artístic de manera radical i amb la poètica de l’objecte. Aquí val la pena aturar-se en les obres enfangades de format reduït de Pere Noguera, les Capses poema de Jordi Cerdà, exquisides miniatures amb conceptes encapsats, o el delicat Dolmen (1980), d’Antoni Llena, una petita construcció en paper, fràgil però tan resistent com una construcció prehistòrica.
A la primera planta del Macba s’han agrupat les obres dels anys 80 i 90 de la Col·lecció Tous, pertanyents al moment en què ja estava en marxa Metrònom, moltes centrades a revisar el mateix concepte de l’art. Un exemple és la gran instal·lació Cicatriu a la matriu, del col·lectiu basc CVA, que es va presentar a Metrònom el 1983. L’obra ataca directament al concepte acadèmic i clàssic de l’art amb fragments de marcs i pedestals, trencats i escampats per terra. A l’obra Siegesallee o Avinguda de la Victòria (1991), de Francesc Torres, sempre crític amb molts aspectes de la societat contemporània, col·loca una sèrie de cascs esportius al mateix nivell dels cascs militars. A la torre del Macba, es pot veure la instal·lació de Francesc Abad Europa arqueologia de rescat (1989), també exposada en el seu moment a Metrònom, que al·ludeix al passat i present del continent.
Fora del recinte de l’edifici Meier i a quatre passes d’allà, la Capella dels Àngels té aspecte d’una discoteca bastant estranya i plena d’objectes en aparença sense sentit: una escala d’avió, una figureta de nan de jardí, una font. És la instal·lació No hay replay, de Carlos Pazos, que també es va presentar a Metrònom el 1989.
I la prova que el 1989 va ser un any crucial per a Metrònom és l’emblemàtica instal·lació Les portes de Linares, del malaguanyat Jordi Benito, que ara reviu dins del mateix local del carrer Fusina on es va presentar per primer cop. Una escenografia bestial que remet a Goya, la tauromàquia i a la música, en la qual Benito va recollir tot d’elements lligats a la mort del torero Manolete a la plaça de braus de Linares i on l’artista s’identificava amb el cos del brau (dissecat) suspès sobre un piano. Tant la Capella com Metrònom estaran obertes gratuïtament fins a l’1 de novembre. Rafael Tous, vital i entusiasta de l’art com sempre, té el somni de reobrir Metrònom de nou de manera permanent algun dia. De moment, l’explosió d’art conceptual al Macba és un dels esdeveniments artístics del 2021 a Barcelona.
En temps real. La Col·lecció Rafael Tous d’art conceptual.
Del 14 de maig de 2021 al 9 de gener de 2022.
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona exposa gran part de la col·lecció d’art conceptual que Rafael Tous va donar al museu.
Comissariada per: Antònia Maria Perelló, conservadora i cap de la Col·lecció MACBA, i Claudia Segura, conservadora d’exposicions i col·lecció.
