Esperant el futur

A vegades em pregunto com s’origina l’univers personal, ara mateix molt perceptible als meus dibuixos. Vida i mort van agafades de la mà. Noto la presència de la ballarina alemanya Pina Bausch, dels artistes Gilbert & George, del pintor Balthus, de l’actriu i amiga Myriam Mézières, de Berlín, dels records a Roquetes, on vaig tenir una infantesa feliç, i de molts altres referents que duc gravats profundament a la memòria i al cor.

Per a mi, dibuixar és una manera de comprendre aquesta etapa estranya i difícil que ens toca viure. Però potser no cal pensar-hi tant i deixar que els dibuixos facin el seu propi itinerari per transmetre que hi som i que compartim, encara que estiguem lluny, les adversitats, la incertesa i la fragilitat.

1.

Ignasi Blanch

10.

Ignasi Blanch

11.

Ignasi Blanch

12.

Ignasi Blanch

13.

Ignasi Blanch

14.

Ignasi Blanch

Les meves neures i jo

No som res, però hi ets tu

Mirar-ho tot com si fos nou

Sopar amb la lluna

La porta que busca la clau

Comentaris

Montse Farre Abril 21, 2020 1:03 pm

Impresionant!!! Un confinement creatiu i crític!. Chapeau Ignasi !!!

Respon

Maria Teresa F. Abril 21, 2020 2:12 pm

Mitjançant els teus dibuixos demostres 'qui ets'. En aquests dies d'incertesa, quan es percebem accions desinteressades son d'agrair, els artistes ens ajudeu a suavitzar el confinament. Andavant Ignasi!!❤

Joaquim Carbó Abril 22, 2020 10:27 am

Escenes d'una obra teatral del moment que vivim. L'univers habitual dels personatges d'Ignasi Blanch enllaçats per aquesta línia vermella, color de sang, que ens aïlla o ens subjecta a un destí incert i molt perillós. En alguns moments, deixats anar, vivint esbojarradament una alegria potser terminal. A l'equip de futbol, format aquí per deu jugadors, hi falta el porter. Precisament, el lloc que vaig ocupar jo al llarg d'un parell de temporades. I em sembla ben just, perquè la meva vida de formiga: de casa a la feina i de la feina a casa, m'ha mantingut sempre al marge, en pla de voyeur, espectador de la vida dels altres. Menys ara, que d'un moment a l'altre puc passar a ser un tràgic protagonista involuntari.

Ignasi Blanch Abril 22, 2020 1:59 pm

Tot l'agraïment a Joaquim Carbó per aquesta reflexió tan poètica i que fa pensar en el sentit de la vida i el concepte d'efímer. Dibuixo amb vermell, color de sang, però, també color de rosa (una flor que m'agrada molt) i amb referència al cor, a l'amor. Serem protagonistes d'aventures conjuntes Joaquim i amb el desig de que no siguin tràgiques, si no plenes d'il·lusions i nous projectes bonics.

Jaume Cela Gener 2, 2021 9:37 pm

Com sempre, els teus dibuixos son un altre motiu per viure. Gràcies per la teva sensibilitat, per la teva capacitat de fer-me veure la realitat d,una manera nova.