Estirant fils i estrelles

La Fundació Vila Casas acull una exposició de les últimes obres de Moisès Villèlia

“Agafes el fil i el portes a l’estrella, el passes per dins el llaç, després hi passes l’estrella i el fil queda lliure”. Joan Brossa descrivia així en un poema l’obra dels darrers anys de Moisès Sanmartín i Puig, conegut com a Moisès Villèlia (Barcelona, 1928-1994). Villèlia és el títol de l’exposició que aculll la Fundació Vila Casas, un recorregut per l’última etapa creativa, entre 1977 i 1992, de l’artista. Literat, escenògraf, dissenyador industrial, pintor i escultor, va ser un dels màxims exponents del moviment d’avantguarda. La mostra recull les peces que va fer a Molló, després dels anys a l’Equador, el moment en què es desperta la seva fascinació per l’escultura en suspensió, inspirada en la natura.
 
L’exposició, a l’Espai Volart fins a l’11 de juny, és a cura de Glòria Bosch, directora artística de la Fundació Vila Casas, i Nahum Villèlia, fill de l’artista. El resultat és un desplegament de trenta obres –que es poden dividir en tres grans grups escultòrics– en què l’artista explora les possibilitats dels materials que utilitza. En un primer bloc, set peces escultòriques de bambú representen el concepte de l’art primitiu i ancestral. En el segon, fusta de pi, macoré, palissandre o cirerer reprodueixen un bosc divers i heterogeni on les tonalitats i textures de les diferents fustes respiren i deixen entreveure la naturalesa dels arbres que van ser. En l’últim espai, les teranyines creen un cosmos de constel·lacions que pengen del sostre i obliguen el visitant a aixecar la mirada. 

1.

Foto: Fundació Vila Casas


 

2.

Foto: Fundació Vila Casas

 


3.

Foto: Fundació Vila Casas



4.

Foto: Fundació Vila Casas



5.

Foto: Fundació Vila Casas



6.

Foto: Fundació Vila Casas



7.

Foto: Fundació Vila Casas



8.

Foto: Fundació Vila Casas



9.

Foto: Fundació Vila Casas



10.

Foto: Fundació Vila Casas



11.

Foto: Fundació Vila Casas



12.

Foto: Fundació Vila Casas



13.

Foto: Fundació Vila Casas



14.

Foto: Fundació Vila Casas

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...
El pitjor buit d'una mare
14 dones comparteixen el dolor d'haver perdut els fills que van engendrar
Més entrades...