Hola, soc la mestra substituta

14 dibuixos amb què Andrea Zayas mostra com volta per escoles ensenyant música

Vivim connectats cada dimarts i cada divendres desitjant que la condemna no sigui molt dura: a propet de casa, si pot ser fins a final de curs i, posats a demanar, que no ens toqui tapar massa foradets. Només ens podem permetre dubtes burocràtics de dotze a dues del migdia, cosa que fa que més d’un dia les línies estiguin col·lapsades.

Si la substitució és curta, a l’escola on vagis no cal que malgastis temps amb presentacions, total, el teu nom probablement ni apareixi en els horaris: estàs ocupant el lloc d’una altra persona i és aquest nom el que consta a tot arreu (no oblidis que tu, al cap i a la fi, ets un número). Si a més a més, la teva especialitat forma part de l’àmbit artístic (música en aquest cas) agafa’t fort: hauràs de preparar festivals i actuacions per a tots els actes i celebracions haguts i per haver.

Les peripècies que hauràs de fer per preparar una cosa “digna” amb 45 minuts setmanals estan assegurades (forma part de la creativitat innata que representa que tens com a mestra de música). Però, a més a més, no pots oblidar aquella llisteta de continguts i objectius curriculars que se suposa que els teus alumnes han d’haver assolit al final del cicle (això també dins dels 45 minutets). Ah, i formaràs part de la comissió de festes sí o sí. Tot això si tens la sort d’haver d’impartir només la teva especialitat.

Així que aquí estàs: de substituta. I amb el cap ben alt. Perquè tens molt clar que no et tornaràs a presentar a oposicions fins que les proves no tinguin una mica a veure amb el teu dia a dia com a mestra. Continuaràs apareixent i desapareixent de les escoles intentant, sincerament i de tot cor, deixar empremta en algú, per petita que sigui: una cançó, una paraula, un gest… Perquè un dia vas escollir aquesta professió per l’empremta que algú va deixar en tu.

1.



2.



3.



4.


5.


6.



7.



8.



9.



10.


11.


12.




13.



14.

Comentaris

    Robert Pastor Juny 19, 2019 11:51 pm
    Gràcies per emocionar-me, gràcies per dibuixar la nostra vida de mestre de música substitut/interí!
    Roser Company Juny 20, 2019 8:50 am
    Una preciosa reflexió del que passa . I tot i així continueu amb esforç i amb ganes.Ànims i bon estiiu a totes i tots.
    Mestre jubilat Juny 20, 2019 12:28 pm
    I la professora a la qual substitueixo demana (amb tot el seu dret) incorporar-se a la seva classe una setmana abans de final de curs, i adéu...no cobraré vacances...feina dolenta, per difícil, i mal pagada. Si la feina és tan maca, perquè està tan mal tractada social i políticament?
    Emília Juny 20, 2019 5:09 pm
    Com sempre m’emociones per que vas al moll de l’os. Muaaak
    Laprofadelptt Juny 20, 2019 7:41 pm
    I sense haver estat profa de música ni substituta els més emocionants per a mi 12-13 i 14. Any rera any!
    Anònim Juny 23, 2019 9:41 am
    Ho has clavat! Moltes d'questes sensacions la tenen moltes mestres encara que no siguin especialistes. La llàstima és que passen els anys i empitxorem. Gràcies
    Visca la Musica Juny 24, 2019 9:58 pm
    He estat profe de musica durant 40 anys i he viscut tot el que descriuen les vinyetes i molt més. Ha valgut la pena poder compartir l'amor per la musica amb els mes de 5000 alumnes al llarg de tots els anys. Es una feina dura pero que m'ha deixat una gran felicitat. Ha valgut la pena!!!
    Anònim Febrer 18, 2020 9:58 pm
    No he estat mestra de música, però si mestra durant 40 anys i és fantàstic com ho descrius tot.

Nou comentari

Como el agua
Y un brillo de luz de luna/ iluminaba tus ojos
Més entrades...
ArticketBCN x Mariona Tolosa
Atracció per l'art
14 il·lustracions de Mariona Tolosa Sisteré, una de les il·lustradores convidades per ArticketBCN
Més entrades...