“Vull donar veu a les dones que s’han dedicat a la seva família, que han estat ignorades per la societat tot i ser les que manaven a casa. Aquestes dones acabaran desapareixent, i amb elles, desapareixerà aquesta peça de vestir”. La Constancia, la Resu, la Conchi, la Nati, la Maruja i la Tiste són sis dones de setanta anys de Villarmienzo (Palència), que han participat a Tributo a la bata, el reportatge amb què la fotògrafa Lucía Herrero homenatja les matriarques, dones fortes i autèntiques que, en una societat patriarcal, han omplert les seves vides de renúncies per poder criar i cuidar les seves famílies. “És la dona que cuina per trenta persones per Nadal, que és treballadora i molt estimada per tots. I que no va tenir l’oportunitat de pensar en els seus somnis”. “És important que, veient algun d’aquests personatges, reconeguis la teva àvia, la teva tieta, la teva mare… i que al mateix temps també vegis la dona salvatge que porten a dins, fins i tot encara que elles mateixes no la coneguin”. 

1.

Foto: Lucía Herrero



2.

Foto: Lucía Herrero

 

3.

Foto: Lucía Herrero

 

4.

Foto: Lucía Herrero

 

5.

Foto: Lucía Herrero



6.

Foto: Lucía Herrero



7.

Foto: Lucía Herrero

 

8.

Foto: Lucía Herrero



9. 

Foto: Lucía Herrero

 

10. 

Foto: Lucía Herrero

 

11.

Foto: Lucía Herrero

 

12.

Foto: Lucía Herrero

 

13.

Foto: Lucía Herrero

 

14.

Foto: Lucía Herrero


Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a setembre 26, 2020 | 11:33
    Anònim setembre 26, 2020 | 11:33
    Gràcies per fer present persones, éssers que van donar fonament amb la seva vida a un parell o més de generacions passades, i que amb el vostre reportatge els hi doneu presència, impirtancia i vida en el segle XXI. S ho mereixen, com elles van haver mils i mils de dones.
  2. Icona del comentari de: Anònimmarta cairol a setembre 26, 2020 | 14:17
    Anònimmarta cairol setembre 26, 2020 | 14:17
    Yo crec que las baix aburit de tant veure a la meva sogra sempre am la bata I els mixons apretats a mixta cama La meva mare duia debantal Yo res ???
  3. Icona del comentari de: Catalina a setembre 29, 2020 | 02:22
    Catalina setembre 29, 2020 | 02:22
    Com m'han recordat a la meva mare.. Eran dones molt pràctiques.!!! Me pareix de lloança fer-ne ressó d'aquestes dones que vestides amb " la bata" tiraven del carro familiar amb pocs mitjans i sense esperar reconeixements.
  4. Icona del comentari de: Anònim a setembre 29, 2020 | 19:24
    Anònim setembre 29, 2020 | 19:24
    Merecido homenaje a nuestras abuelas y madres y unas estéticas fotografías. Gracias No conoci a mis abuelas, pero puede decirse que mi madre murió con la bata puesta.
  5. Icona del comentari de: Anònim a setembre 30, 2020 | 02:31
    Anònim setembre 30, 2020 | 02:31
    La meva mare sempre duia debantal. I jo tambe?

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix