“Som la primera galeria del món que exposa físicament art generat per intel·ligència artificial”, diu Constant Brinkman, de Dead End AI Gallery. “Els programadors primer de tot van encarregar un software per crear quinze artistes de ficció”. Brinkman explica que cadascuna d’aquestes obres d’art, valorada entre tres mil i deu mil euros, és única, però que, tot i això, no són impecables: “La majoria de les mans tenen sis dits, però això es resoldrà aviat, perquè la megamàquina artística és capaç d’aprendre absorbint quantitats monstruoses de dades”. Però, com funciona? L’aplicació extreu material per a les seves lliçons d’autoaprenentatge d’un arxiu amb milers de milions d’imatges anomenat LAION-5B. De manera que crea a partir d’obres existents, de les quals roba alguns elements sense el consentiment dels autors. És així com les màquines aprenen a tenir atributs humans com les emocions. Aquesta mostra posa sobre la taula tot de dilemes: si un quadre –o un poema, o un llibre– està creat per una màquina és art? Hi ha qui diu que no, perquè no hi ha ànima, i qui ho titlla de farsa. Però el que és evident és que aquesta exposició marca la direcció del món d’avui:
1. “A la platja”, d’Amani Jones.
2. “Conillets”, d’Irisa Nova.
3. “Bessones”, de Maxime Dupont.
4. “Bossa de taurons”, de Lily Chen.
5. “Mussell de porc transparent”, de Serenity Rayne.
6. “Cantant de groc”, d’Amalia de la Vega.
7. “Paisatge oníric”, d’Elysia Veridian.
8. “Nena de la cúpula”, d’Emmett Anders.
9. De la sèrie “A la platja”, d’Amani Jones.
10. De la sèrie “A la platja”, d’Amani Jones.
11. De la sèrie “A la platja”, d’Amani Jones.
12. De la sèrie “A la platja”, d’Amani Jones.
13. “Família en un viatge en bicicleta”.
14. “Utopia 2”, d’Amalia de la Vega.
Una visita en vídeo per l’exposició:
