Quina diferència hi ha entre les relacions que tenim al Facebook, Instagram o Twitter i les que vivim cara a cara? Marie Hyld, una fotògrafa de 24 anys, cansada del buit que trobava a les xarxes socials, de la tendència a mostrar que tot és ens surt rodó i que mai ens falta cap somriure, i (per aconseguir-ho) d’amagar la tristesa, les frustracions i la cara menys amable (però real) de la vida, va crear un projecte, Lifeconstruction.

A través del seu perfil de Tinder va fer una crida a desconeguts per quedar i generar un espai d’intimitat; explicant que, al mateix temps, ho fotografiaria i ho publicaria. Quedaven en un lloc, es deixaven endur pel moment (encara que no sabessin on els duria) i, mentrestant, plantaven cara a les vergonyes, els prejudicis, les pors. “Podia olorar l’ansietat a cada trobada, que era el fruit de l’expectació i de l’emoció. Va ser increïble i horrible al mateix temps. Em vaig sentir viva. L’ansietat donava pas a la creativitat, sabíem que havíem de superar els nostres límits i sortir de la nostra zona de confort”. És així com en pocs minuts (al peu de cada foto concreta el temps que feia que es coneixien) la intensitat de cada vincle era molt més intens que no pas si haguessin parlat a través del teclat.

L’aprenentatge el té ben clar: “Si vols alguna cosa profunda, alguna cosa real, has de deixar el telèfon i crear-ho de veritat”.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a maig 06, 2020 | 00:01
    Anònim maig 06, 2020 | 00:01
    M'ha agradat molt aquesta publicació. De vegades n.hi ha prou amb un intercanvi breu per saber que amb una persona t.hi entendràs bé... És aquesta energia misteriosa de l'escencia de la persona... I està comprovat que aquest sisè sentit no s.equivoca

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix