Tothom parla de com n’és, d’especial, ser mare, de com compartir un vincle tan fort amb un nen és una experiència única i màgica que et canvia la vida. Però quan tens fills no tot són flors i violes. La fotògrafa americana Giedre Gomes, que centra la seva obra en el món de la família, retrata amb sinceritat situacions amb què totes les mares del món s’hi poden sentir identificades.


1. Ser mare vol dir que no s’acabi mai la roba bruta per rentar.

Foto: Giedre Gomes



2. Ser mare vol dir no poder-se dutxar mai tranquil·la.

Foto: Giedre Gomes



3. De vegades les mares necessitem un descans per fer un glopet de vi i mirar el mòbil.

Foto: Giedre Gomes



4. Ser mare vol dir no poder quedar-se mai al llit fent el gandul.

Foto: Giedre Gomes



5. Ser mare vol dir donar el pit quan sigui i on sigui.

Foto: Giedre Gomes



6. Quan els nens se’n van a dormir.

“Ara ja sé per què els tigres es mengen els seus cadells”
“Aconseguir que els nens facin les coses amb seny sense que el perdis tu”
“Com conviure amb els teus fills quan ja has perdut el cap”

Foto: Giedre Gomes



7. Ser mare vol dir no poder anar a comprar mai en pau.

Foto: Giedre Gomes



8. Ser mare vol dir trobar recursos on i com calgui.

Foto: Giedre Gomes



9. Ser mare vol dir no poder pixar tranquil·la.

Foto: Giedre Gomes



10. Ser mare vol dir fer d’animadora infantil per als teus fills.

Foto: Giedre Gomes



11. Ser mare vol dir aprendre a cuinar amb una mà.

Foto: Giedre Gomes



12. Ser mare vol dir haver d’arribar a tot i més.

Foto: Giedre Gomes



13. Ser mare vol dir intentar que els teus fills segueixin vius.

Foto: Giedre Gomes



14. Ser mare vol dir que no podràs dormir mai gaire: saben on t’amagues.

Foto: Giedre Gomes

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a maig 17, 2018 | 21:58
    Anònim maig 17, 2018 | 21:58
    Ser pare també es això... a part de no poder donar pit tot el restant també ens passa. I que no es mal interpreti pero no m'agrada que es distingeixi entre maternitat i paternitat...
    208
    Icona de dislike al comentari de: Anònim a maig 17, 2018 | 21:58 96
    Respon
  2. Icona del comentari de: Graciela a maig 17, 2018 | 22:55
    Graciela maig 17, 2018 | 22:55
    M'agradat moltissim aquest article reflexa la realitat d'una mare al 100%
    62
    Icona de dislike al comentari de: Graciela a maig 17, 2018 | 22:55 12
    Respon
  3. Icona del comentari de: Anònim a maig 17, 2018 | 22:58
    Anònim maig 17, 2018 | 22:58
    Vides plenes
  4. Icona del comentari de: Anònim a maig 18, 2018 | 13:41
    Anònim maig 18, 2018 | 13:41
    Doncs cuinar amb la criatura a coll... Què voleu que us digui, jo no ho he fet mai. Tota una temeritat al meu parer!!
    36
    Icona de dislike al comentari de: Anònim a maig 18, 2018 | 13:41 50
    Respon
  5. Icona del comentari de: Anònim a maig 18, 2018 | 15:37
    Anònim maig 18, 2018 | 15:37
    Més real impossible,ho he llegit junt amb un dels meus fills (ja té 20 anys...) i ell recordava molts dels moments ??. Moments dolços i altres no tant?. Gràcids per compartir!!!
  6. Icona del comentari de: Anònim a maig 18, 2018 | 15:45
    Anònim maig 18, 2018 | 15:45
    Senzillament genials aquestes fotografies! M'he sentit identificada en moltes d'aquestes d'elles! Especialment en un moment on les xarxes sembla que només reflexin fotos de materinitat perfectes, amb habitacions boniques i ordenades,... gràcies per compartir-les!
  7. Icona del comentari de: Anònim a maig 18, 2018 | 16:35
    Anònim maig 18, 2018 | 16:35
    Sé mare també es cuidar a la teva mare depenent de 92 anys. La del wc, la de no dormir, la de la duxa, la del mòbil al wc, són comunes. També les experiment cada dia.
  8. Icona del comentari de: Anònim a maig 18, 2018 | 16:56
    Anònim maig 18, 2018 | 16:56
    Les fotos reflexen el 100% del que es una mare real!! A mes els comentaris que les acompanyen son genials!! M'han fet gracia... Ser mare es una gran tasca i es meravellos...pero tambe es molt dur... Genial tot l'article.
  9. Icona del comentari de: Anònim a maig 18, 2018 | 19:51
    Anònim maig 18, 2018 | 19:51
    Encaraque vulguin ser iguals.. als paresels falta molt per poder fer tan com les mares. S’haurien d’esforzar una mica mes!!!
    32
    Icona de dislike al comentari de: Anònim a maig 18, 2018 | 19:51 31
    Respon
  10. Icona del comentari de: Anònim a maig 18, 2018 | 21:58
    Anònim maig 18, 2018 | 21:58
    M'ha agradat molt!! És talment com és la Maternitat en realitat!!! I tb és veritat q cada vegada són més Pares els q tb ho experimenten!! Per sort pels petits!! Ànims no defalliu ser Mare/Pare és una experiència brutal però molt enriquidora!! ;-)
  11. Icona del comentari de: Anònim a maig 19, 2018 | 02:13
    Anònim maig 19, 2018 | 02:13
    Les mares són supermares però després de tanta feina el nen ve i et dona una abraçada i et diu q t'estima, a valgut la pena.
  12. Icona del comentari de: Anònim a setembre 17, 2018 | 20:58
    Anònim setembre 17, 2018 | 20:58
    Masclista 100%
  13. Icona del comentari de: Anònim a setembre 17, 2018 | 22:59
    Anònim setembre 17, 2018 | 22:59
    Així és un dia a dia d'una mare! Una feina molt dura i molt poc valorada! Però no ho canviaria per res del món! Sóc mare de 3 fills de 6 anys, 3 anys i 8 mesos i m'hi he sentit molt ben identificada. Genial!
  14. Icona del comentari de: Anònim a setembre 17, 2018 | 23:44
    Anònim setembre 17, 2018 | 23:44
    Mare de 3 també, trobo que les fotos són talment la realitat. Masclisme? Per problemes de conciliació quan hi ha 2 adults a casa la mare acostuma a dedicarse a la canalla i el pare/mare a treballar...o no sobreviuen. El món laboral hauria de ser més flexible! Amb guarderies o possibilitat de recuperar feina si tenim alguna canalla malalta!! Però quan no es tenen avis aprop el món laboral...et rebutja!
  15. Icona del comentari de: Anònim a setembre 17, 2018 | 23:50
    Anònim setembre 17, 2018 | 23:50
    Jo no he donat el pit fent el sopar, ni he cuinat amb la meva filla a braços, m'he dutxat sola i he pogut anar al lavabo ben tranquil·la. Casa meva no ha semblat mai l'escenari d'un tsunami. He treballat tota la vida més hores que un rellotge de paret i no he tingut massa temps per fer-me fotos perquè tampoc he tingut cap ajuda. I la meva filla, que ara ja és gran, no ha estat una nena traumatitzada, ha estat ben feliç i ens estimem amb bogeria. Entre mostrar una visió ensucrada i una altra caòtica i ultra-sacrificada hi ha un terme mig. Estem perdent l'oremus
    44
    Icona de dislike al comentari de: Anònim a setembre 17, 2018 | 23:50 63
    Respon
  16. Icona del comentari de: Anònim a setembre 18, 2018 | 16:59
    Anònim setembre 18, 2018 | 16:59
    Ser mare també és saber dir que prou, que les tasques es reparteixen i que ser pare no és només quan un vol...
  17. Icona del comentari de: Anònim a setembre 18, 2018 | 22:16
    Anònim setembre 18, 2018 | 22:16
    Superencertades les fotos. Potser la de tallar donant el pit algo extrem xo jo sempre explico contes a les grans mentre dono pit a la peque... Sobrevibim a les situacions tan mares com pares com podem. Esta clar que no es el mateix tenir un que tres. Tot I ser dur en alguns instants es el millor del mon?.
  18. Icona del comentari de: Anónim a octubre 16, 2018 | 23:37
    Anónim octubre 16, 2018 | 23:37
    Molta comédia.Ara sembla qué si no fás aquestes bestieses ,no ets una bona mare.De veritat crec qué tenir un fill és una cosa natural i no hauría d'esser rés tant sacrificat.S'está perdent el Nort amb els nens.Quines consequéncies tindrán tots aquests comportaments caotics?
    17
    Icona de dislike al comentari de: Anónim a octubre 16, 2018 | 23:37 21
    Respon
  19. Icona del comentari de: Pimpinel.la a maig 06, 2019 | 15:08
    Pimpinel.la maig 06, 2019 | 15:08
    Soc mare i tinc dos fills de 9i7. No vaig cuinar mai amb un crio a la vora, menys en braços, quina temeritat. I al bany... per l.amor de Déu, es més fàcil dir.los que esperin un moment, que no pas donar llum verd a tot. Sino, la vida que veig a les fotos sembla caòtica, sacrificada, sense drets.... com les dones de l.anunci dels grans magatzems tan criticats per l.anunci del dia de la mare. Jo no m.hi veig.
    18
    Icona de dislike al comentari de: Pimpinel.la a maig 06, 2019 | 15:08 18
    Respon
  20. Icona del comentari de: Cargolet a maig 08, 2019 | 22:39
    Cargolet maig 08, 2019 | 22:39
    Si que en sabem de jutjar. Tothom fa el que pot amb la millor de les intencions. Les fotos, em veig en totes. Alguns comentaris em fan sentir malament. Que algú no s'hagi vist en la necessitat d'estar amb els fills al lavabo o cuinant, no vol dir que un altre ho hagi triat com a solució en un moment concret. Circumstàncies hi ha tantes com persones en el món. Si per jo anar al lavabo, he de seure als meus fills bramant i cordats per evitar que no pugin escales o es tirin quelcom a sobre, doncs benvinguts siguin a veure com pijo, que bé algún dia ho hauran de fer també. No veig el problema. No seré jo, mare d'un nen de 4a i dos bessons de 18m, qui li digui a ningú com organitzar-se a casa. Una mica d'empatia i humilitat entre mares i pares, estem tots al mateix vaixell.
  21. Icona del comentari de: FelipT a agost 02, 2019 | 10:44
    FelipT agost 02, 2019 | 10:44
    Es clar que les tasques han de ser compartides però no oblidem que la majoria de vegades són les dones les que s"encarreguen de la cura dels fills i les filles. Ningú s'ha de sentir discriminat per no apareixer en la foto. La realitat és la que és, tot i que hi hagen excepcions, com en totes les coses, no es pot generalitzar. Avui les tasques de cura està principalnent en les dones. Això cal canviar-lo
  22. Icona del comentari de: Mercè Danric a agost 03, 2019 | 09:09
    Mercè Danric agost 03, 2019 | 09:09
    I el pare? S'ho mira? La maternitat es cosa de dos i els fills. La resta es estudi fotogràfic.
  23. Icona del comentari de: Anònim a agost 26, 2019 | 00:28
    Anònim agost 26, 2019 | 00:28
    Evidentment, hi trobo a faltar la figura del pare...ho trobo indignant que es "vengui" aquest model de mare. El patriarcat ha fet molt mal i a vegades no ens n'adonem :(
  24. Icona del comentari de: Anònim a agost 26, 2019 | 01:36
    Anònim agost 26, 2019 | 01:36
    Jo dec tenir molta sort, a casa ho fem TOT junts! Sóm cinc: la meva parella i jo, el gran de vuit anys, el mitjà de 2 anys i el petitó de 2 mesos. Jo també crec que és masclista aquest article. Salutacions i gràcies.
  25. Icona del comentari de: Anònim a agost 27, 2019 | 01:37
    Anònim agost 27, 2019 | 01:37
    Que fàcil que n'és de criticar la feina d'una persona... Que no veieu que ho esteu traient tot de context? On ho diu que els homes no hi pinten res? On ho diu que això ho viu tothom així? On ho diu que s'hagin de fer aixi les coses per sentir-se bona mare? Perdoneu però hi ha cada comentari que només vols que alimentar la mala maror a la que precisament i ironicament crítica. Disfruteu de les fotografies, dels moments còmics que es poden viure en moments determinats amb els fills, i deixeu-vos de crítiques sense sentit. Jo en tinc 3 de fills i si, m'hi he vist reflexada en moltes de les imatges i no tant en d'altres però no per aixo em crec el centre de l'univers i deixo anar que està mal fet o mil coses més només perquè jo no ho faig o perquè jo no ho faria.
  26. Icona del comentari de: Anònim a agost 27, 2019 | 02:06
    Anònim agost 27, 2019 | 02:06
    El que està clar és que qui més paciència té generalment i es cuida del més mínim detall dels fills són les mares,dic generalment i no discrimino la figura paterna en cap moment però és que és la realitat!. I en quan els que veieu una barbaritat en cuinar, anar al bany amb els nens a coll en certs moments, sento molt no compartir la vostra exclamada visió d'alguns de vosaltres.no costa res anar a pixar i endur-te el nen amb tu si està plorant, tampoc passa res que una casa estigui potes amunt perquè hi ha nens;no seran petits tota la vida, tranquils que ja tindreu anys per seguir endressant que els fills creixerant ràpid i marxaran.
  27. Icona del comentari de: Anònim a agost 27, 2019 | 16:31
    Anònim agost 27, 2019 | 16:31
    No crec que calgui donar el pit mentre tens un ganivet a la ma, o a l'inrevés, no es pot tenir un ganivet a la ma mentre dones el pit. O tenir al nen o nena assegut al costat dels fogons, o a sota, entre les cames... I, una dutxa quan estan dormint? Jo ho feia, i no sabeu com relaxa.
  28. Icona del comentari de: Anònim a agost 26, 2020 | 21:13
    Anònim agost 26, 2020 | 21:13
    Doncs la veritat he vist totes les meves amigues reflectides a les fotos!! Les q dieu q es masclista, sí que ho és, però no parlem de gènere estem parlant si és la realitat o no... i per la majoria de comentaris es veu que sí. Algunes de vosaltres heu dit que no ho heu hagut de fer, una de dos o teniu canalla super tranquila q se sap estar a la gabia tancats (parque) i teniu algú q us ha ajudat, perque sinó.. no m’ho explico, quan he tingut algun cadell “mogut” no l’he pogut deixar sol... no m’ho puc imaginar amb la canalla. Moltes felicitats a les mares treballadores, mono parentals i a la resta, q heu estat molt valentes de portar canalla al món!!
  29. Icona del comentari de: Anònim a agost 28, 2020 | 09:39
    Anònim agost 28, 2020 | 09:39
    Entenc que parlem d’una mare soltera ...
  30. Icona del comentari de: Eloy Couso a agost 29, 2020 | 17:48
    Eloy Couso agost 29, 2020 | 17:48
    Dejad de sacarle punta a vuestras ideologías y sencillamente leed el artículo. Parece que ahora todo el mundo tiene la piel tan fina que uno nunca dice o hace lo correcto excepto l@s hipócritas erudit@s de todo.
  31. Icona del comentari de: Àngela a agost 25, 2021 | 22:03
    Àngela agost 25, 2021 | 22:03
    Una mare sacrificada, una casa caòtica, una intimitat perduda... És això tenir fills? No m'hi identifico. Sempre he pensat que acostumar els nens a respectar el teu ritme i la teva vida forma part de l'educació. No tot s'hi val. No són ells els reis i tu el seu servidor.
  32. Icona del comentari de: Jordi a agost 27, 2021 | 00:50
    Jordi agost 27, 2021 | 00:50
    Crec que la visió que fa la fotògrafa està molt encertada, alguns es poden sentir identificats i alguns ofesos, però en la diversitat humana hi rau la diferència de cadascú. Ara també m'agradaria veure un reportatge fotogràfic del pare. Després podria veure si la visió de la fotògrafa és acertada a la meva realitat.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa