Regió oriental de la serralada de Brooks. Refugi Nacional de la Fauna i la Flora de l’Àrtic. Alaska (Estats Units). 2009. © Sebastião Salgado
La natura s’expressa en tota la seva grandesa en el projecte Gènesi, que Sebastião Salgado va iniciar el 2004. El fotògraf brasiler va fer trenta-dos viatges, amb aturades a l’Antàrtida, Madagascar, Botswana, el parc de Virunga (a la triple frontera entre el Congo, Ruanda i Uganda), Alaska, l’altiplà del Colorado als Estats Units, Sibèria i la selva de l’Amazones, entre d’altres. El resultat són 245 fotografies precioses, en blanc i negre, d’espais del planeta que han pogut evitar la influència del món modern.
Habitualment, les dones del poble Zo’é de To-wari Ypy utilitzen la fruita vermella de la bixa (Bixa orellana) per pintar els seus cossos. Pará, Brasil. Març i abril de 2009. © Sebastião Salgado
En paraules de Salgado, aquestes imatges són “una oda visual a la majestuositat i fragilitat de la Terra; una advertència sobre tot allò que correm el risc de perdre”. L’exposició, que ja ha estat al CaixaFòrum de Barcelona, pot visitar-se al CaixaFòrum de Palma a partir del 5 del març.
Atès que a Zàmbia hi ha caçadors furtius d’elefants (Loxodonta africana), aquests animals tenen por de les persones i dels vehicles i solen allunyar-se a corre-cuita per refugiar-se entre la mala herba. Parc Nacional de Kafue. Zàmbia. 2010. © Sebastião Salgado
El punt de partida
L’autor va fotografiar durant dècades les grans transformacions demogràfiques i culturals del nostre temps. Després, a finals dels 90, va tornar al seu lloc natal, a l’estat de Minas Gerais (Brasil). Va quedar impactat per la desforestació i erosió que havien patit les terres que ell recordava tan fèrtils. La seva dona i comissària de l’exposició, Lélia Wanick Salgado, va tenir la idea de replantar un bosc amb les espècies autòctones, i han assistit un autèntic renaixement de l’espai. Aquesta experiència va ser el començament de Gènesi.
Els cinc apartats de la col·lecció fotogràfica
1. Els confins del sud. Geòrgia del Sud, les illes Malvines, l’arxipèlag de Diego Ramírez i les illes Sandwich.
2. Santuaris. Les Galápagos, Indonèsia, Papuàsia i l’illa de Siberut, a Sumatra, i els ecosistemes de Madagascar.
3. Àfrica. Del delta de l’Okavango a Botswana i el parc de Virunga a la frontera entre el Congo, Ruanda i Uganda, passant pel desert de Kalahari, les àrees meridionals d’Etiòpia i els deserts d’Algèria i Líbia.
4. Les terres del nord. Paisatges d’Alaska i de l’altiplà del Colorado als Estats Units, el Parc Nacional de Kluane a la Terra de Baffin (Canadà) i les regions septentrionals de Rússia, el nord de Sibèria i la península de Kamtxatka.
5. L’Amazònia i l’aiguamoll. La confluència dels rius Negro i Solimoes a Manaus, els parcs nacionals de Canaima (Veneçuela) i de Xingu (Brasil), i el Pantanal, la zona humida més gran del món, a cavall entre el Brasil, Bolívia i el Paraguai.
