Vaig néixer a Barcelona fa ja uns quants anys. Quan vaig néixer vaig plorar una mica. Quan em vaig cansar de plorar vaig obrir els ulls i em vaig dir: “Això és la vida, aquest és el món i aquesta soc jo”. I vaig somriure. D’aleshores ençà he rigut i he plorat. He fet i he desfet. He pensat, he badat, he treballat, he parit, he perdut, he somniat, he adoptat, he criat, he patit, he lligat, he deixat, he tret polls, he trobat, he caigut, he escoltat, he parlat, he pensat, he dibuixat… I puc afirmar que tots aquests verbs m’apassionen.

Els meus dibuixos capturen verbs. Plasmen instants de la vida quotidiana.

Fregar-se els ulls, estirar-se, cercar insectes, apujar-se els pantalons o beure la llet del matí són rutines que ens passen desapercebudes de tan freqüents. Em captiva cadascuna d’aquestes accions. La naturalitat de cadascun d’aquests gestos. La ingenuïtat dels infants. M’agrada veure com s’estiren, com s’embruten, com s’arrosseguen i com observen. Com s’enfilen, com es cansen, com s’enfaden i com badallen. M’atrau l’expressivitat dels peus, les mans, els ulls i les mirades. Em connecten amb els nostres orígens primitius, tan presents en els infants, tan absents quan ens fem grans… o no…

1. En Guillem beu llet amb canya.



2. Mama i Babu.



3. Nen amb galleda.



4. Nen cansat al metro.



5. Nen de mirada dolça.



6. Nen enfadat amb osset.



7. Nen que beu llet sense canya.



8. Nen que cerca insectes.



9. Nen que es frega els ulls.



10. Nen que s’apuja el pantaló.



11. Nen enfilat a un arbre.



12. Nena amb dit a la boca.



13. Noi amb ulleres.



14. Nena amb os.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a setembre 06, 2018 | 03:44
    Anònim setembre 06, 2018 | 03:44
    M'agraden aquesta dibuixos , son expressius, diferents, un impacte de color que ressalta la quotidianitat de les escenes. Enhorabona!
  2. Icona del comentari de: Tato Prat a octubre 29, 2018 | 00:25
    Tato Prat octubre 29, 2018 | 00:25
    Només una persona molt sensible pot tenir la capacitat d'il·lustrar la cotinialidad amb aquesta senzillesa. Felicitats

Nou comentari

El piano

Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement

Comparteix