El museu dels cors trencats

Tot va començar amb un final. Quan Olinka Vištica i Dražen Grubišić van decidir tallar la seva relació, va aparèixer el dilema: què fem amb els objectes que compartim? Arran d’un ós de peluix que no es veien amb cor de llançar, va néixer el Museum of Broken RelationShips. Com que al món d’històries d’amor cada dia en comencen i n’acaben, van obrir les portes a persones anònimes d’arreu que necessitaven guardar en algun lloc un record. Engrandint la col·lecció, han arribat a exposar més de dos mil adéus.

1. Feia pocs mesos que vivíem juntes quan em van oferir viatjar als Estats Units per feina. Ella no podia acompanyar-m’hi. Ens van acomiadar entre llàgrimes a l’aeroport, em deia que no sabria com sobreviure tres setmanes sense mi. Quan vaig tornar a casa, em va dir que s’havia enamorat d’una altra persona. Només feia quatre dies que es coneixien però ja sabia que era la dona de la seva vida. La meva impotència era tan gran que, per desfogar-me, vaig comprar aquest martell i el vaig fer servir per trencar tots els seus mobles. Va ser una bona teràpia. Berlín, 1995.

Foto: Museum of broken relationships

2. Vaig conèixer una infermera en un hospital de Zagreb. Ens vam enamorar mentre em cuidava. Però la pròtesi va acabar durant més que el nostre amor. Estava fet d’un material més resistent! Croàcia, 1992.

Foto: Museum of broken relationships

3. Em va donar el seu telèfon perquè no el pogués trucar mai més. Croàcia, 2013.

Foto: Foto: Museum of broken relationships

4. Quan era jove vaig viatjar a Venècia amb el meu marit. Estàvem molt enamorats. Vam visitar les obres de vidre de Murano. Vèiem com un artista esculpia un cavall, era preciós. Just abans d’arribar a l’hotel, ell em va fer un petó a la galta i em va donar un petit paquet. Em va dir: mai deixaré d’estimar-te. Ets la meva vida. Quan vam entrar a l’habitació, vaig obrir el regal i vaig veure el cavallet. Vint anys més tard, estem divorciats. El seu amor va desaparèixer com el vent. Ordenant l’habitació, vaig obrir l’armari i vaig trobar una petita caixa amb el cavallet i l’anell de noces. Ara m’he de dir a mi mateixa: no ploris que demà serà un nou dia. Eslovènia 1982-1997.

Foto: Foto: Museum of broken relationships

5. Els regals menys encertats. Croàcia, 1998-2003.

Foto: Museum of broken relationships

6. Volies que fes el pa perquè ho trobaves molt eròtic, oi? Fins i tot un dia d’estiu em vaig disfressar només amb un davantal, per a tu. En tres anys, vaig fer pa cinc vegades. Però sempre sortia dur com una pedra. Tu sempre em miraves amb desconfiança. 2003 – 2005, Eslovènia.

Foto: Foto: Museum of broken relationships

7. Manilles. Croàcia, 2005.

Foto: Museum of broken relationships

8. Ell va arribar en un cotxe nou. Arrogant, superficial i sense cor. El nan estava a prop de la porta. Va caure sobre el parabrisa, aterrant a l’asfalt. Aquest trencament va simbolitzar el final de l’amor. Eslovènia, 1996.

Foto: Museum of broken relationships

9. Calçotets. La talla era molt petita, però tampoc era un problema. Croàcia, 2003-2005.

Foto: Museum of broken relationships

10. Li agradaven els còmics de superherois però ell no n’era cap. Istanbul, Turquia, 2003.

Foto: Museum of broken relationships

11. Ens vam casar a Grècia i al Japó quan teníem poc més de 20 anys. Em vaig posar aquest vestit el 20 d’agost de 1994 a Kavala, Grècia. Vam tenir 800 convidats. Una revista grega va informar sobre les noces a tres països. Fins i tot una emissora de ràdio en va fer una cobertura especial. Ens vam fer molt coneguts i la gent ens assenyalava. El nostre objectiu era tenir una llar feliç amb molts nens. A ell li feia molta il·lusió ser un pare jove. Però la mare naturalesa no ens ho va permetre i entre nosaltres va començar a créixer un mur, fins que vam haver de girar pàgina. Berlín, 1994-1997.

Foto: Museum of broken relationships

12. “T’estimo”. Mentides, maleïdes mentides! Quan un és jove, també és ingenu en l’amor: no t’adones que el nòvio comença a sortir amb tu per endur-se’t al llit! Per Sant Valentí em va regalar aquest ós de peluix. Ha sobreviscut en un racó de l’armari dins d’una bossa de plàstic. Perquè no era ell el qui em feia mal, sinó la jo idiota que vaig deixar enrere. Croàcia, 2002.

Foto: Museum of broken relationships

13. El regal que em va fer: un animal construït a partir de diferents objectes i amb els ulls enganxats. Ljublijana, Eslovènia, fa uns anys.

Foto: Museum of broken relationships

14. Després de casar-nos, mentre estava a l’exèrcit, en Vlado em va fer aquesta capsa. Als 18 anys de matrimoni, em va deixar per una altra dona. Quan hauríem celebrat els 25 anys del nostre aniversari, vaig fer-li una sorpresa: vaig encarregar un pastís amb el número 25 i n’hi vaig enviar la meitat a casa seva. Ell i la seva nòvia estaven molt sorpresos, però se’l van menjar igualment. Maribor, Eslovènia, 1973-2000.