Més de vint mil peces componen la col·lecció de ceràmica del Museu del Disseny. Hi ha la ceràmica utilitària i sovint anònima dels segles XII al XIX, la ceràmica d’autor del XX (amb peces de Picasso, Miró i Llorens Artigas) i també hi ha lloc per a la contemporaneïtat. Trangressions, l’exposició amb una norantena d’obres incorporades recentment al fons del museu i que es pot visitar fins al 28 d’agost, n’és la prova.
“Hem posat al dia la col·lecció de ceràmica de la mà d’un comitè d’experts, artistes i historiadors i és una tasca que no acaba aquí”, explica Pilar Vélez, la directora del museu. Per mostrar la norantena de peces (totes són donacions d’artistes nacionals al Museu) s’aposta per tres lectures: la transgressió matèrica i conceptual que es dona en la ceràmica artística, amb noms com Xavier Toubes, Rosa Cortiella, Sophia Aguilera i Roger Coll; la relació entre disseny, artesania i ceràmica, amb els referents de Martin Azua i Jordi Aguadé; i les connexions entre ceràmica i arquitectura, de la mà de Ceràmica Cumella, entre altres autors.
Isabel Fernández del Moral, comissària de la mostra i conservadora de ceràmica del Museu, parla de la ceràmica que “vol generar sorpresa, reivindicar, fer reflexionar” i de l’experimentació que té lloc fins a obtenir la peça desitjada.“Ho hem titulat Trangressions perquè es transgredeix el coneixement de la tècnica: els artistes busquen un punt més, diuen ara desfarem”.
Descobrim com l’argila es pot dur al límit a través d’una peça de Rafa Pérez (Sense títol, 2010), artista format a l’escola Massana. La barreja de diferents pastes cuites a 1180° donen lloc a una peça volgudament deformada. En un àmbit més poètic, destaca l’obra Fuga (2010), una instal·lació de Rosa Cortiella feta a partir d’un gibrell de pisa de ceràmica granadina i multitud de peces en blau cobalt, les decoracions de la peça original fugint del cossi. També invita a la reflexió l’obra Dust 4 (2002), de Xavier Toubes, artista de renom internacional. Està feta a base de superposicions de materials que evoquen “la vida i l’acumulació de tot allò que ens va passant”, diu la comissària.
L’exposició fa un petit homenatge a les ceramistes Isabel BarbaFormosa, gran coneixedora del treball amb torn (“n’obtenia formes perfectes que després deformava”, recorda la conservadora) i Maria Bofill, qui va destacar per les seves creacions en porcellana. A Trangressions es presenten algunes de les seves Copes (c. 1992), escultures elegants i minimalistes cuites a 1250°.
La ceràmica d’artista -l’àmbit més vistós i llaminer de la mostra- dona pas a la ceràmica vinculada al disseny i l’artesania, amb les obres sempre elegants de Martín Azúa (el dissenyador treballa amb l’artesà Marc Vidal), la ceràmica utilitària i atemporal de Jordi Aguadé (també desaparegut recentment), i les peces de Yukiko Kitahara (Premi Nacional d’Artesania 2016), que firma peces funcionals d’aspecte divertit. Són peces decoratives i utilitàries, fetes en col·laboració, i sovint es tracta d’objectes únics o de petites sèries, “segons les possibilitats de cada taller a l’hora de produir”, diu la conservadora.
L’últim àmbit de Transgressions recupera la tesi de l’exposició D’obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura, produïda pel Museu del Disseny, i planteja la funcionalitat i les possibilitats del material ceràmic en l’actualitat. Entre les peces destaca la reproducció del Pantone de colors de Ceràmica Cumella per al sostre del Mercat de Santa Caterina, dissenyat conjuntament amb l’estudi Miralles-Tagliabue: gres, esmalts i cocció a alta temperatura comprimits en una caixeta de 33 x 47 cm.
Transgressions. Ceràmica contemporània del Museu del Disseny
Fins al 28 d’agost de 2022 al Museu del Disseny de Barcelona.
La mostra exhibeix la nova col·lecció de ceràmica contemporània que complementa la ja existent, que en l’actualitat compta amb més d’un miler d’objectes i dues-centes trenta autories diferents.
