Paul Klee. Glühende Landschaft [Paisatge incandescent],1919. Col·lecció particular, Suïssa

La Fundació Joan Miró, en estreta col·laboració amb el Zentrum Paul Klee, dirigit per Nina Zimmer, ens proposa Paul Klee i els secrets de la natura, una mirada insòlita entorn d’un dels pintors més influents del segle XX.

Segons la comissària de la mostra, Martina Millà, és una exposició que neix com un ens orgànic. Tots els éssers vius passem pel mateix cicle vital: naixem, creixem, ens reproduïm i morim, un procés que és simulat en aquesta exposició. Comença des de l’arrel, tot mostrant els primers dibuixos que fa Paul Klee (1879-1940) durant la seva formació, i arriba a l’etapa final, quan ja està emmalaltint i entén que l’organicitat del cos és el que ens connecta amb la natura.

Paul Klee. Ohne Titel (Schnecke) [Sense títol (cargol)]; c. 1883. Col·lecció particular. En dipòsit en el Zentrum Paul Klee, Berna

La primera obra que trobem en aquest recorregut cronològic és el primer dibuix que es conserva de l’autor, fet a llapis i a l’edat de quatre anys. Va dibuixar un caragol damunt d’una làmina en què apareixen dos escarabats d’aspecte ferotge –Ohne Titel (Schnecke) [Sense títol (caragol)] c.1883. Un cop passat el viatge a Tunísia (1914) i la vivència de la Primera Guerra Mundial, arriba la seva etapa de docència a la Bauhaus; en aquesta secció hi trobem un altre dibuix d’un caragol –Schnecke [caragol] (1924)–, que no té res a veure amb el primer, ja que mostra les possibles geometries que conformen el cos i la closca de l’animal. Tot plegat és una mostra de la seva incansable actitud per indagar en la naturalesa i de la seva evolució artística.

Paul Klee. Ohne Titel (Landschaft mit Bäumen, Weg und Wiese, Burghausen) [Sense títol (paisatge amb arbres, camí i prat, Burghausen)]. c. 1899. Col·lecció particular. En dipòsit al Zentrum Paul Klee, Berna

A principis del segle XX, sobretot a França i Alemanya, es considera que la societat ha corromput l’ordre natural i l’ànima. Això porta Paul Klee a cercar en la natura una visió més lírica i espiritual. Els temes principals que indaga el pintor són els colors i la creació de les formes. En aquest estudi és fonamental, d’una banda, el viatge que fa el 1914 a Tunísia per la descoberta de la llum. D’altra banda, són de gran importància les obres de Goethe, especialment Teoria de colors i La metamorfosi de les plantes, que li permeten passar de l’observació a l’estudi de la natura.

Paul Klee. Drei Blumen [Tres flors] 1920. Zentrum Paul Klee, Berna

Tot això es pot copsar en les més de 200 peces que recull l’exposició, que es pot visitar fins al 12 de febrer, i que inclou pintures, dibuixos, documentació pedagògica i objectes naturals que col·leccionava l’artista. A més, s’hi intercalen tres obres de tres artistes contemporànies o amb plantejaments afins a Paul Klee que trenquen amb el discurs masculí: Gabriele Münter, Emma Kunz i Maruja Mallo. L’exposició es tanca amb una instal·lació de Sandra Knecht, una artista del mateix cantó suís que Klee, que simula una casa rural que mostra les confluències amb l’artista: la cuina i la passió pels animals.

Paul Klee. Ohne Titel (Zeltstadt im Gebirge) [Sense títol (campament a la muntanya)] 1920. Zentrum Paul Klee, Berna

Paul Klee i els secrets de la natura

Fins al 12 de febrer de 2023 a la Fundació Joan Miró.

L’exposició incideix en la fascinació de l’artista germanosuís per l’exploració dels fenòmens naturals i el seu anhel de fusió amb les lleis internes que els regeixen.

Paul Klee. Baumreihe im Park, 1928. Foto Zentrum Paul Klee, Bern, Bildarchiv
Paul Klee. Ohne Titel (Alpine Landschaft mit dem Wagen), c. 1932. Foto Zentrum Paul Klee, Bern, Bildarchiv
Paul Klee. Grünes Gelände [Terreny verd] 1938. Zentrum Paul Klee, Berna

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa