Els nens salvatges

Malalts o maltractats, alguns han estat abandonats pels seus pares, d’altres es van perdre o van ser tancats entre quatre parets. Són els nens salvatges, trobats arreu del planeta en àmbits deshumanitzats. Han crescut lluny de la civilització a què estem tan acostumats: n’hi ha que es van haver d’espavilar entre els plaers i els entrebancs que els oferia la naturalesa, d’altres van sobreviure en un món limitat, o bé van ser criats entre animals adoptant-ne els costums. Són incapaços de comunicar-se amb un llenguatge humà i això sovint planteja dubtes i qüestions al tema de l’innatisme.

Feral children és una col·lecció de la fotògrafa professional Julia Fullerton premiada per la World Photography Organization el 2016 en la categoria d’Escenificat. Julia Fullerton, com a mare, admira la fortalesa de cadascuna de les víctimes que ha reproduït i en cada mirada hi plasma l’instint de supervivència que qualsevol ésser humà utilitzaria en situacions límit.

1. La Genie (EUA, 1970) va tenir la mala sort de néixer en una llar desestructurada, amb un pare mentalment inestable que maltractava la família. La Genie va començar a parlar als vint mesos i els metges van detectar-li possibles retards intel·lectuals. El seu pare la va tancar en una habitació amb la prohibició d’emetre cap so, menjant farinetes de bebè i lligada a una cadira-orinal fins als 13 anys. Quan la van trobar, la nena tansols sabia una mitjana de vint paraules, cosa que ha fet que el seu cas hagi estat objecte d’estudi a l’entorn de l’adquisició del llenguatge.

Foto: Julia Fullerton

2. El noi ocell (Rússia, 2008) va ser criat per la seva mare com una més de les seves mascotes. Per això, va viure els set primers anys de la seva vida entre gàbies d’ocells. Els treballadors socials que se’n van fer càrrec afirmaven que el noi no entenia el llenguatge humà i només es comunicava a través d’uns sons incomprensibles amb els ocells mentre agitava les mans com si fossin ales.

Foto: Julia Fullerton

3. La Madina (Rússia, 2013) es va criar entre els gossos que vivien amb ella, mentre la seva mare alcohòlica la ignorava completament. Dormia, grunyia, rosegava ossos i s’arraulia com una més del ramat.

Foto: Julia Fullerton

4. Marina Chapman (Colòmbia, 1959) va passar els primers anys de la seva vida entre els micos caputxins de Colòmbia, adaptant-se als seus hàbits fins que uns caçadors la van trobar. Havia perdut el llenguatge i va ser venuda a un bordell fins que una veïna la va rescatar i la va dur a Bogotà, on va ser adoptada. Anys més tard es va casar amb un científic britànic i una de les seves filles la va ajudar a escriure la seva autobiografia, The Girl With no Name.

Foto: Julia Fullerton

5. El noi lleopard (l’Índia, 1912) va ser acollit per una comunitat de lleopards quan només tenia dos anys. Quan en va fer cinc, uns caçadors van trobar-lo juntament amb tres cadells de lleopard. Quan van provar d’acostar-s’hi, el nen va començar a córrer a quatre grapes tan ràpid com ho hagués pogut fer un adult dempeus. Tenia durícies als genolls i als palmells i era capaç de doblegar els dits dels peus com només ho hauria fet un lleopard.

Foto: Julia Fullerton

6. Marie Angelique Memmie Le Blanc (França, 1731), coneguda com la noia salvatge de la Campanya, va viure entre els 10 i els 19 anys travessants els boscos frondosos del llavors regne francès. Se sap que anava armada amb un pal per enforntar-se als animals salvatges. Es diu que menjava granotes i ocells. Anys més tard va aprendre a parlar, llegir i escriure en francès.

Foto: Julia Fullerton

7. John Ssebunya (Uganda, 1991), conegut com el noi mico, va fugir de casa als tres anys quan va veure com el seu pare assassinava la seva mare. Va viure a la jungla amb els micos fins que el van trobar i el van portar a un orfenat, on va aprendre a parlar i a comportar-se com un humà.

Foto: Julia Fullerton

8. Kamala i Amala (l’Índia, 1920) van ser trobades amb vuit i un any d’edat, respectivament. Les noies no semblen humanes i caminen a quatre potes. La seva vista, oïda i olfacte eren excepcionals i no tenien interès pels humans. Dormien juntes, grunyien i menjaven carn crua.

Foto: Julia Fullerton

9. Sujit Kumar (Fiji, 1978), conegut com el noi gallina, va néixer amb un transtorn disfuncional. Els seus pares el van tancar en un corral i, un cop morts, l’avi, l’hi va seguir tenint. Va ser trobat amb vuit anys amb un caràcter molt violent.

Foto: Julia Fullerton

10. Ivan Mishukov (Rússia, 1998) va fugir dels abusos de la seva família als quatre anys. Pidolava al carrer i compartia el seu menjar amb uns gossos. Es va acabar convertint en el líder del ramat, fins que el van portar a una llar infantil. Com que mai va perdre el contacte humà, va aconseguir viure amb normalitat.

Foto: Julia Fullerton

11. Shamdeo (l’Índia, 1972) va ser descobert amb quatre anys en un bosc a l’Índia. El van trobar jugant amb cadells de llop. Tenia la pell molt fosca, les dents afilades, les ungles llargues, el cabell molt embullat i moltes durícies a les mans, als colzes i als genolls. Li agradava caçar pollastres i el gust de la sang. Sovint menjava carn crua a terra i, tot i que mai va arribar a parlar, va aprendre nocions de llengua de signes.

12. Victor (França, 1797) va ser vist pels boscos del sud de França, però va fugir. Finalment, va ser capturat als 12 anys, incapaç de parlar i ple de cicatrius. Li van intentar ensenyar a parlar, però va ser impossible, volia fugir constantment a les muntanyes.

13. Oxana Malaya (Ucraïna, 1991) va ser abandonada pels seus pares alcohòlics amb només 2 anys. Fins als vuit anys, va viure envoltada de l’escalfor i la companyia dels gossos. Quan la van trobar només sabia respondre sí o no, però de mica en mica va aprendre a comportar-se com a humana. Actualment, treballa en un hospital d’animals sota la supervisió dels seus cuidadors.

14. L’anomenada noia llop (Mèxic, 1845/1852) va ser vista entre 1845 i 1852 en diverses ocasions en què l’acompanyaven llops, o en atacs a un ramat de cabres o menjant amb ells. No la van tornar a veure.