Sentir que el món et ve gran i que voldries desaparèixer. Necessitar que el temps s’aturi ni que sigui per agafar un bri d’aire. L’il·lustrador Avogado6 dibuixa què ens passa quan estem perduts.


1. No tinc forces ni per volar.

Il·lustrador: Avogado6



2. Cansat de ser un titella.

Il·lustrador: Avogado6



3. El pas del temps.

Il·lustrador: Avogado6



4. Dependre d’una espera, sense saber ben bé què esperes.

Il·lustrador: Avogado6



5. El mal de cap, com un martell.

Il·lustrador: Avogado6



6. Amb la família.

Il·lustrador: Avogado6



7. Delicat.

Il·lustrador: Avogado6



8. No puc amb tot.

Il·lustrador: Avogado6



9. Quan no obrim el nostre cor a ningú.

Il·lustrador: Avogado6


10. La diferència entre el que ensenyem i el que ens passa.

Il·lustrador: Avogado6


11. Com aturar els cops.

Il·lustrador: Avogado6



12. Necessitar silenci enmig de tant soroll.

Il·lustrador: Avogado6



13. Dins la meva bombolla.

Il·lustrador: Avogado6



14. Esgotats.

Il·lustrador: Avogado6

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a desembre 05, 2018 | 05:23
    Anònim desembre 05, 2018 | 05:23
    Genial
  2. Icona del comentari de: Biuse a desembre 08, 2018 | 15:22
    Biuse desembre 08, 2018 | 15:22
    Estic així , tots aquest dibuixos i frases expresen el meu mon , la meva vida ... passa i no trobo el meu moment per ser jo
  3. Icona del comentari de: Felip T a desembre 09, 2018 | 10:38
    Felip T desembre 09, 2018 | 10:38
    Són situacions reals i mokt ben expressades. Enhorabona Avogado6
  4. Icona del comentari de: Anònim a agost 01, 2019 | 11:23
    Anònim agost 01, 2019 | 11:23
    Decepció es el que sento, les ilustracions reflexen el que em passa en vull sortir i no se com
  5. Icona del comentari de: Anònim a gener 06, 2020 | 22:20
    Anònim gener 06, 2020 | 22:20
    Llegint els comentaris veig que som molts els que ens sentim així. Molt ben resumit... I per molt que passi el temps i intentis canviar, tot segueix malament.
  6. Icona del comentari de: Anònim a gener 07, 2020 | 08:02
    Anònim gener 07, 2020 | 08:02
    Me sento totalment identificada en cada un dels dibuixos
  7. Icona del comentari de: Anònim a juliol 21, 2020 | 07:43
    Anònim juliol 21, 2020 | 07:43
    Ningú diu que haguem de poder amb tot. Jo també tinc moments de foscor, que sovint han sigut èpoques de foscor, em feia menys por morir que viure. Si et sents així, inverteix en teràpia per a coneixe't, al principi mirar "empitjora" després, allibera. A mi em va servir la Gestalt. Ara diras: "els terapeutes són tots uns tals, els psicólegs son tots uns quals i no parlem dels psiquiatres". Ok. No cura la terapia, cura la cura.
  8. Icona del comentari de: Anònimma a juliol 21, 2020 | 20:23
    Anònimma juliol 21, 2020 | 20:23
    Totalment identificada
  9. Icona del comentari de: Anònim a juliol 22, 2020 | 08:52
    Anònim juliol 22, 2020 | 08:52
    Reflex de molts estats d’ànims habituals en el nostre món. Molt bones!
  10. Icona del comentari de: Anònim a juliol 22, 2020 | 20:14
    Anònim juliol 22, 2020 | 20:14
    Molt bonas imatges que reflexan molt be com en sentó personalment amb tot lo que está passan amb el covid-19...Es brutal l'angoixa i la impotencia que sents per la incertidumbre de no sapiguer quan s'aturara tot aixo...es de boixos
  11. Icona del comentari de: Anònim a juliol 25, 2020 | 00:13
    Anònim juliol 25, 2020 | 00:13
    No em sento estimada. Faig tot per la meva familia, massa i tot a vegades, i no em sento ni estimada ni agraida. Ja fa dies que el.meu cap hi dona voltes. No se que fer, ni amb qui parlar m'han anat be aquestes imatges i poder deixar un comentari almenys em puc desfogar una miqueta. Mil gràcies

Nou comentari

El piano

Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement

Comparteix