El Palau Güell de portes endins

14 dibuixos recorren l'ànima d'un dels primers encàrrecs d'Antoni Gaudí

Des del setembre fins al febrer. Dibuixant en directe. Conversant no només amb els visitants sinó també, en silenci, amb l’ànima del Palau Güell. Perquè el repte de Fabio Castro al llibre Un dia al Palau Güell (coeditat per la Diputació de Barcelona i l’editorial Zahorí) ha estat il·lustrar l’essència del que, construït entre el 1886 i el 1890 per a l’industrial, polític i mecenes Eusebi Güell, va ser un dels primers encàrrecs d’Antoni Gaudí.
 
Cadascun dels dibuixos és un bitllet d’anada a aquell temps en què la família Güell i López hi feia vida, ja que aquesta va ser la seva llar –i una ampliació de la casa que tenien a la rambla– fins que es van traslladar al Parc Güell. Però també són un relat del que avui és l’edifici modernista: un racó que cada dia s’omple d’ulls curiosos que venen de tot el món. N’obrim el pany en un tast de 14 il·lustracions que ens permeten no només passejar-hi pels racons, sinó fer-hi turisme a càmera lenta. 


1. (Façana principal). “E” d’Eusebi. Au fènix. Escut de Catalunya. “G” de Güell.

Il·lustració: Fabio Castro



2. Cavallerissa: Aquest espai, destinat als cavalls, necessitava molt bona ventilació, cosa que Gaudí va aconseguir amb la construcció del pati i de les lluernes.
Aquest soterrani és l’únic espau habitable dels molts que va edificar Gaudí amb el totxo a la vista. I a més, Gaudí demostra que és capaç de modelar els totxos.
Canal de ventilació pel patí.
Fermall en forma d’unicorn.

Il·lustració: Fabio Castro



3. Planta entresòl: Aquest espai era el vestíbul de l’habitatge de la família Güell.
La paret d’aquesta estança està feta amb pedra calcària del Garraf.

Il·lustració: Fabio Castro



4. La sala de la tribuna o de fumadors era un espai per al repòs i la lectura. Gaudí hi havia previst una cambra d’aire al sostre per tal que l’aire hi circulés i la sala estigués sempre ventilada.
Entrada lateral al saló central.

Il·lustració: Fabio Castro



5. A la sala de confiança, a la paret de llevant, damunt l’arrimador, hi ha una au.
Hi ha molta polèmica sobre què és en realitat. Uns diuen que un cigne, el personatge de l’òpera “Lohengrin” de Wagner, i d’altres, un pelicà, símbol de la filantropia.

Il·lustració: Fabio Castro



6. Saló central: M’impressiona molt l’alçada d’aquest saló, que puja fins al terrat, i permet veure les diferents plantes superiors.
El bust d’Eusebi Güell presideix el saló des de mitja escala (abans hi havia el del seu pare, Joan Güell). I la columna que hi fa de suport està coberta de flors, com tot el Palau. Aquest ram floral conté una mostra d’algunes de les flors que hi ha representades a l’edifici: roses, cascalls, fulles de roure, de llorer…

Il·lustració: Fabio Castro



7. La cúpula “sideral” és com un mocador gegant agafat pels quatre extrems.
Gaudí volia que semblés una constel·lació i realment ho va aconseguir!
Turista japonesa tan fascinada amb la cúpula que no para de fer-s’hi “selfies”.

Il·lustració: Fabio Castro



8. Cada any, al saló central, s’hi celebra un concert de Nadal, i he tingut la immensa sort de poder assistir-hi!
El cor es mou, camina per la sala, s’enfila per les escales, i una de les cantants puja fins a la sala del gineceu (a la planta de dormitoris) i canta des de la finestra que dona a la sala. Quin espectacle! Quin
regal!
L’acústica és espectacular. Sembla que el so de la música es transformi en un fil de llum i d’energia que puja fins a la cúpula “sideral”.
Josep Vila dirigeix el concert.
La família Güell també hi ha assistit.

Il·lustració: Fabio Castro



9. (El menjador). Cadira amb el respatller de guadamassil (pell policromada). Cadires de fusta de roure. Taula de fusta de noguera.

Dibuixo des de la galeria del servei, on hi ha una gelosia perquè no els veiessin
Tot el mobiliari del menjador és original de l’època.

Il·lustració: Fabio Castro



10. Pati de Llevant: Sembla que les filles de Güell utilitzaven aquesta cambra com a “casa de nines”.
La mort prematura de Claudi va fer que el seu pare, Eusebi, patís un atac de cor i morís al cap de poc temps.
Francesca fou la darrera dels germans a morir, amb noranta-un anys, el 1976.
Mercè va heretar el Palau Güell i el va cedir a la Diputació de Barcelona a finals de l’any 1944, a canvi d’un sou vitalici i que el Palau es dediqués a finalitats culturals.

Il·lustració: Fabio Castro



11. (El dormitori de la senyora Güell). Cadira de “gats i ratolins” feta amb fusta, ferro i cuir. Paravent dissenyat per Alexandre de Riquer. Aquesta és la imatge de Maria Cristina, una de les filles de la família Güell. El tocador, la cadira i la “chaise longue” van ser dissenyats per Gaudí expressament per al Palau Güell. Tocador-calçador de fusta, ferro i vidre. Pràctic graó per calçar-se.

Il·lustració: Fabio Castro



12. La sala de banys: Arrimador fet de rajoles decorades amb dibuixos geomètrics i motius florals, ordenades en forma simètrica en grups de quatre.
La tassa es va fabricar a París.
Cada dibuix d’ocell és diferent. Hi ha caderneres, bernats pescaires, oques… Aquest és el que més m’agrada.
Tassa de vàter que ja era al Palau en vida de la família Güell. És vuitcentista i està decorada amb motius florals i dibuixos d’ocells.

Il·lustració: Fabio Castro



13. Golfes: L’orgue. El nou orgue ha tornat la música al Palau! 
Els tubs metàl·lics nous estan situats on hi havia els originals. Els tubs de fusta són els originals, restaurats.
L’orgue és obra de l’orguener Albert Blancafort. I el seu organista és David Malet.
El Palau és buit i de sobte sona l’orgue. És en Santi qui el toca; està fent proves de so. Intenta connectar-lo a un ordinador i sento que diu per telèfon: “Facciamo a dimostrare inviare note dal computer per channel 9?”

Il·lustració: Fabio Castro



14. (El terrat). Les xemeneies del servei es reconeixen perquè són fetes amb maons d’obra vista. Ganxo per estendre la roba. Aquesta és la meva preferida.

Aquesta passarel·la actual és posterior a la construcció de l’edifici. Abans era una finestra i es va transformar per poder acollir a l’interior de l’agulla.

Il·lustració: Fabio Castro

Nou comentari