El pintor Bigas Luna

Una exposició a Can Framis explora la faceta plàstica del cineasta català

Arxivat a: Cinema, Passadís

El museu Can Framis de Pintura Contemporània, de la Fundació Vila Casas, acull fins al 20 de desembre la mostra «Més de Bigas i més de Luna», que ens acosta a un Bigas Luna menys conegut però igualment potent. El cineasta, mort el 2013, entenia l’art com un tot, i tant podia deixar anar la creativitat en un quadre com en un pla cinematogràfic. A l’exposició de Can Framis conflueixen la imatge, la paraula, el traç, la matèria, el símbol i el desig.
 

A fior di pelle, 1964-2012 Foto: Fundació Vila Casas


Fill de pintor i apassionat des de ben jove per la pintura, Bigas Luna (1946-2013) va alternar càmeres i pinzells. En l’univers estètica del seu cinema s’observa l’esperit de provocació o la capriciositat de la forma de grans mestres pintors com Goya, Velázquez, Picasso o Dalí. 
 

Diaris 2011. Foto: Fundació Vila Casas

 

«A la tardor m’agrada passejar a la platja amb el meu gos Pirata (…). Passejo i recullo aquells fragments de civilització que han estat llençats al mar per la incúria dels sers humans i que les onades ens retornen remodelats, amb noves formes, més sinuosos i poètics.»
 

Anfang, 1999. Foto: Fundació Vila Casas

 
«La naturalesa ha esdevingut la meva millor col·laboradora. L’excitació de caminar, la de veure textures de la terra, de sobte, composicions impensables, irregulars, perfectes, que només la naturalesa pot produir. (…) Les variacions del temps, de l’estat d’ànim, són cicles màgics amb què m’he acostumat a treballar.»  

 

Foto: Fundació Vila Casas

 
«M’agraden més els projectes que les obres acabades, els esbossos que els dibuixos acabats.» 
 

Guions, 1996 (detall). Foto: Fundació Vila Casas

 
«Utilitzo guions com a base per a dissenyar, substitueixo el foli blanc per l’escriptura i després dibuixo: símbols, figures; el tot ho situo en marcs antics que creen un fort contrast i constitueixen, a partir d’aquell moment, part de l’obra.»
 

Guions, 1996 (detall). Foto: Fundació Vila Casas

 

Guions, 1996 (detall). Foto: Fundació Vila Casas

 

Guions, 1996 (detall). Foto: Fundació Vila Casas

 

Guions, 1996 (detall). Foto: Fundació Vila Casas

 

«La pluralitat i la confluència d’elements diferents afavoreixen rares alquímies. (…) és una experiència artística i humana. (…) Es tendeix a valorar el resultat, el preu i l’opinió del públic, però sens dubte el més important d’una obra és el procés de realització.»
 

Guions, 1996 (detall). Foto: Fundació Vila Casas

 

Més informació: Museu Can Framis de Pintura Contemporània, de la Fundació Vila Casas.

Nou comentari

Joia
I per fi, el que em fa feliç, / ho tinc i vaig mar endins
Més entrades...
L'art i la poesia de la Lluna de Lotus
El Monestir de Pedralbes dedica una exposició a l'artista i poeta japonesa Ōtagaki Rengetsu
Més entrades...