Quan el fotògraf Alexander Bartels anava a la universitat es va fixar en una realitat: “Em vaig adonar de quines eren les tendències de la moda i vaig veure com les dones, sovint, se’n queixaven. Em vaig quedar perplex, no entenia per què una dona era capaç de sotmetre’s a aquesta tortura. Per què feien servir roba i sabates incòmodes quan hi havia altres opcions més còmodes? De fet, els hi vaig preguntar i em van respondre “així és com es vesteixen les dones” o “em sento bé quan em veig bé”.
La parella de Bartels era model, així que, aprofitant la roba que ella tenia al seu armari, va crear el projecte Impression. Després de dur-la posada, ella es despullava i ell en fotografiava el rastre que havia deixat a la seva pell: “Vull que aquestes fotos siguin un tema de conversa, perquè les dones que no parlen sobre certs estils de moda ho facin. La indústria de la moda no canviarà els seus productes a no ser que el consumidor ho exigeixi”. La pregunta que ens dirigeix és aquesta: “Per què les dones accepten sentir-se incòmodes amb la roba que porten?”
Així doncs, aquest projecte ens convida a reflexionar sobre quin sentit té aquest suplici: dur sostenidors ajustadíssims que et deixen marques a la pell, o talles diminutes que no corresponen amb el teu cos o talons que, al cap d’unes hores, desitjaries no haver-te posat mai.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
