Foto: Gemma Ventura
Encara que hagin passat més de cinquanta anys, el llibre que més m’ha marcat és la Ilíada. Quan el vaig descobrir tenia catorze o quinze anys. Vaig començar-lo a llegir i em vaig trastornar perquè és fascinant entrar en aquell ritme, en aquella sonoritat.
Tot i que sóc fill de la novel·la clàssica del dinou, allò és més que poesia. Que al mig de la batalla els Déus s’enfadin i baixin a la Terra i facin trampes és espectacular. També són especials tots els epítets. Cada personatge té un adjectiu i, per exemple, vaig trobar fascinant que un guerrer, una bèstia que lluita, l’Aquil·les, tingués els peus lleugers. El contrast és molt poètic. Imagina’t escoltant-ho en grec! A més, la gent d’aleshores no sabia llegir. Era al voltant del foc on venien els poetes i ho recitaven de nit. Ho interpretaven com si fos una obra de teatre.
Hi ha escenes d’un lirisme emocionant. Veiem com es crea un personatge d’una gran humanitat, l’Hèctor, que ha de dur una guerra que li sembla absurda, i el maten per culpa del seu germà. Príam, el rei troià, de nit s’escapa i entra a la tenda d’Aquil·les i li demana per favor que li torni el cadàver del seu fill. Quan Aquil·les mata Héctor i l’humilia lligant-lo al carro, arrossegant-lo entre la pols i passejant-lo amunt i avall, despullat, també sents el dolor. Als catorze anys ho vaig entendre perfectament. Fer de guerrer en aquella època no era tenir poder sinó tenir força interior, tenir el valor d’enfrontar-se a l’adversitat.
Tinc els ulls humits, perquè m’emociona. És pura poesia.
Josep Cots
El llibre recomanat
Títol: Ilíada
Autor: Homero
Editorial: Austral
Any d’edició: 2011
Qui el recomana
Llibreria: La Documenta
Adreça: c/ Pau Clarís, 144 (Barcelona)
La cuiden: Josep Cots i Èric del Arco
L’encant de la llibreria són tots els llibres que poses sobre la taula. Al llibreter li presenten llibres de novetats. Hi ha llocs que els tenen tots, però allò no són llibreries, són grans magatzems. La història de la Documenta és apassionant. La vaig muntar amb un soci, el Ramon Planas, l’any 1975 en un carrer davant del Liceu. Van passar els anys i per culpa dels lloguers el 2014 vam haver de plegar. El contracte també se m’acabava quan feia 65 anys. I vaig dir: ara què faré? Amb un rampell de xuleria irresponsable, vaig tenir la idea boja de continuar. Què havia de fer? Quedar-me a casa? Però tot semblava que estigués en contra: als 65 anys muntar una llibreria nova no tenia sentit. A més a més, necessitava uns diners per fer-ho que no tenia. La solució que vaig pensar va ser buscar un soci jove que continués la llibreria. Perquè l’altre era més gran, ja s’havia jubilat i no en volia saber res. Necessitava un jove que em donés futur i diners. Que fos guapo, intel·ligent, modern. Vaig tenir sort, perquè el Time Out va fer un article explicant-ho, dient: “llibreria històrica busca llibreter jove”. Es van presentar diversos candidats i vaig fer un càsting. Vaig conèixer l’Èric i em va agradar. Per tirar-ho endavant li vaig dir que ho faríem amb tres peus: el que tenia Documenta, que és petitet, els diners que li demanava, que tampoc eren molts, i com que m’agraden les tragicomèdies el tercer peu el vaig llançar a la gent. A través del Verkami i d’aportacions directes hi havia qui ens donava 20 euros i qui en posava 1000. En vam aconseguir 50.000. És gràcies a ells que ara tenim la llibreria a l’Eixample. Ens sentim molt estimats, no només vivim del barri sinó que vénen clients de tot Catalunya. Només es fa llibreter un boig. Per a mi, que hauria d’estar jubilat, ha estat com tornar a néixer.
En aquest moment arriba un client antic. El rep mentre li diu “Trobo a faltar l’altra botiga. Quan passo per aquell carrer, sempre hi penso. Però aquest vespre he vingut fins aquí”.
