Quan sigui gran

14 fotografies de nens i joves d'arreu del món que revelen els seus somnis

Arxivat a: Galeria, Passadís
Tots els nens busquen el seu lloc al món. Desitgen ser lliures per construir el seu futur sense límits, independentment de quines siguin les seves condicions de vida. Chris de Bode fa més de deu anys que volta preguntant als nens d’arreu les seves històries i què somien aconseguir quan siguin grans. Així ha anat teixint I have a dream, un projecte fotogràfic en col·laboració amb Save the Children. 

1.
La Dewi posa davant de la seva classe amb un guix a la mà. Té 12 anys i viu amb els seus pares i la seva germana en un dels barris pobres de Delhi. És molt xerraire i disciplinada. Té un munt d’amics amb qui li agrada jugar a fet i amagar. “Quan sigui gran, vull ser mestra. Llavors podré ensenyar als nens a llegir, a escriure i a comptar. És molt important per a ells perquè, si no en saben, no trobaran mai feina. Seré una mestra estricta i els nens m’hauran d’escoltar!”

Chris de Bode



2. La Himanshi balla al seu llit. Té 11 anys i viu amb els seus pares i el seu germà en un edifici públic de Nova Delhi, on s’han reallotjat molts habitants de barris marginals. Abans no tenien aigua corrent ni accés a un lavabo. Ara tenen tots dues coses i també un sostre. Tot i això, els seus pares lluiten per guanyar prou diners per poder tenir un plat a taula cada nit. “Somio amb una sola cosa: vull ser ballarina de hip-hop. Quan ballo, m’oblido de tot el que m’envolta. Un dia m’agradaria ballar en un gran escenari.”

Chris de Bode

 


3. La Dilan és a la vora del Bòsfor embolicada amb una tela blava. Té 21 anys i viu a Istanbul. Des que era una nena que el seu somni ha estat ser lliure com un ocell. Està estudiant, però en el seu temps lliure treballa per millorar el futur dels altres. “Des que tinc ús de raó, que he somiat volar, anar on sigui quan vulgui.”

Chris de Bode



4. La Korah seu a la consulta d’un metge i fa veure que té una conversa per telèfon. Té 10 anys i viu amb la seva germana i la seva mare a Haití. Els seus pares estan divorciats. Ha vist patir molta gent a causa del terratrèmol del 2010 i això li ha causat una gran impressió. Està a cinquè grau i creu que anar a l’escola és molt important. Sap que anar-hi li donarà oportunitats en el futur. “Somio que seré directora d’un hospital. Ajudaré tantes persones com sigui possible. En el meu hospital tothom serà tractat encara que no tingui diners.”

Chris de Bode



5. L’Ahmad canta òpera en un edifici antic. “La meva passió a la vida és cantar. Sovint em demanen de cantar en casaments i festes. Allà no hi canto òpera, però sí cançons populars palestines. Tot i que somio ser cantant professional, no sé si hauria d’estudiar aquesta carrera. No crec que hi guanyi gaires diners, així que potser seré enginyer informàtic. Saps el que realment m’encantaria fer? Una audició per als Arabic Idols.”

Chris de Bode



6. L’Aniket s’asseu enfilat dalt d’un arbre. Té 10 anys i viu amb els seus pares i la seva germana en un barri pobre de Nova Delhi. Vol ser arquitecte. Darrere de casa seva s’està construint un gran edifici de diversos pisos i li agradaria viure-hi un dia. 

Chris de Bode



7. El Mahmoyd en una aula amb una pila de llibres. Té 17 anys i viu a Amman amb els seus pares i nou germans. Va haver d’abandonar l’escola als 14 anys perquè el seu pare va tenir un infart cerebral. Diu: “Estava enfonsat quan vaig haver de deixar l’escola. Somio tenir tant coneixement com sigui possible. Conèixer-ho tot. Podria tenir una vida digna i encarar bé el futur que vingui. Aquesta és la gran diferència: sense educació, no hi ha oportunitats a la vida.”

Chris de Bode



8. El Love Son fa veure que és metge amb un estetoscopi i una xeringa. Té 6 anys i viu amb els seus pares, el seu germà i la seva germana en un dels barris pobres de Nova Delhi. Els seus pares, igual que moltes altres persones, van arribar a la ciutat des del camp buscant feina en una de les fàbriques. “Estava malalt i vaig haver d’anar a una de les clíniques mòbils de Save the Children perquè m’operessin. Després d’una injecció, vaig tornar a estar bé. Ara somio que seré metge i que faré que els nens es trobin millor. Amb els diners que guanyaré m’agradaria comprar-me una casa gran, sandàlies de cuir i una pizza!”

Chris de Bode

 


9. La Bar’aah, que vol dir innocent en àrab, fa que dorm, envoltada d’una corona de roses artificials. Té setze anys i diu: “Somio un món ple de flors. En els meus somnis em poso un vestit fet de roses vermelles i travesso una vall florida. Les roses fan una olor deliciosa i em fan sentir tan feliç… sempre que tingui flors al meu voltant, seré feliç.”

Chris de Bode



10. El Sony porta a la mà eines que utilitzen els arquitectes per dibuixar. Està dret al mig de la catedral en ruïnes de Port-au-Prince. Té 12 anys i viu amb els seus pares, dos germans i dues germanes. El 2010, un terratrèmol va causar la mort de gairebé un quart de milió de persones a Haití i va deixar 1,5 milions sense llar. Casa seva també es va ensorrar. “La meva família ho va perdre tot, però afortunadament set de nosaltres vam sobreviure. M’agradaria ser arquitecte per poder construir una casa per a la meva família. També m’agradaria reconstruir la catedral de Port-au-Prince.”

Chris de Bode



11. El Baris treu el cap rere una cortina del teatre. Té 17 anys i somia ser un actor famós. Viu a Istanbul i de moment actua localment. 

Chris de Bode
 


12. El Willberforce corre per un camí de terra a prop de casa seva, al nord d’Uganda, on viu amb els seus pares i els seus sis germans. Té onze anys i diu: “Vull ser el més ràpid. Vull que els meus pares, la meva escola i el meu país estiguin orgullosos de mi. Cada dia surto a córrer. Somio tornar a casa amb el trofeu més gran del món.”

Chris de Bode

 


13. La Djarida té 8 anys i forma part d’una família maia. Els maies són un dels pobles indígenes de Mèxic, la majoria dels quals actualment són pobres. El seu pare va abandonar-los i la seva mare treballa com a majordoma a la ciutat. A la Djarida li encanten tots els animals, especialment els gossos. “A moltes nenes no els és permès anar a l’escola o només hi van una temporada curta. Estan obligades a ajudar a casa, a casar-se o a treballar. Estic contenta d’anar a l’escola cada dia. Quan sigui gran vull ser veterinària. Hauré d’estudiar molt, però estic segura que tindré èxit.”

Chris de Bode



14. El Blaise fa veure que condueix un cotxe vell i trencat. Té 12 anys i set germans i una germana. El seu pare és soldat. Té molts somnis: li agradaria ser conductor o mecànic, però també admira Michael Jackson i Ronaldo.

Chris de Bode

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...