Foto: Macba
L’interior del gran edifici blanc de Richard Meier al cor del Raval barceloní, seu del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) és encara un desconegut per a molts ciutadans. Estem parlant de l’equipament que ha de ser pal de paller de la creació contemporània d’arts visuals a Catalunya. Ningú nega que aquesta és la missió fonamental d’aquest museu i, malgrat que des de la seva inauguració, el 1995, el centre ha passat per adversitats, mancances i polèmiques de tota mena i canvis de línia, també ha tingut encerts i moments de brillantor, i la seva col·lecció, de la qual fa pocs dies es va inaugurar una nova presentació de caràcter més permanent, té ja 6.000 peces. Un patrimoni important.
Tal com ha fet amb altres equipaments culturals, com el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i recentment el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha estudiat la situació actual del Macba i ha fet una diagnosi de cara a millorar el seu futur, presentada al mateix museu. Com que és una infraestructura de titularitat pública –regentada per un consorci del qual formen part la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, el Ministeri de Cultura i la Fundació Privada Macba–, l’avaluació, que ha comprès del 2015 al 2017, toca el crostó a les administracions perquè aportin més recursos al centre i tinguin clar que el museu ha de liderar la contemporaneïtat cooperant amb el sector de l’art, els artistes i els altres centres d’art del país.
El pressupost és clau. Per al CoNCA, el Macba requerirà més diners, i l’augment pressupostari ha de venir tant per part del percentatge que aporten les administracions com pel mecenatge privat i els recursos propis que ha de generar el mateix centre. Els poc més d’11.700.000 euros que el Macba va ingressar el 2017 són insuficients de totes totes perquè el centre pugui desplegar tota la seva activitat amb normalitat, segons es desprèn de l’informe. Mercè Gisbert, membre del plenari del Consell, ha explicat, per exemple, que sense un increment dels pressupostos per a activitats, “el museu no pot crear-ne de noves, només fer rotar les ja existents”. L’avaluació constata els grans costos econòmics que suposa el manteniment de l’edifici central de Meier.
Foto: CoNCA
L’estudi, i tal com el mateix museu indica en el seu pla Estratègia 2022, afirma que el Macba necessita més espai per exposar la seva col·lecció. La solució venia per incorporar la veïna Capella de la Misericòrdia, que l’Ajuntament de Barcelona va adscriure al Macba el 2013, una decisió que en aquest moment està a l’aire. “El museu necessita més espai, sigui a la Capella de la Misericòrdia o a un altre lloc de la ciutat”, ha insistit Gisbert. L’altra gran recomanació del CoNCA al Macba i a les administracions és que la col·lecció sigui de titularitat pública. El director del museu, Ferran Barenblit, concreta aquest consell demanant a les administracions públiques que adquireixin obra per al museu i no deixant aquesta tasca només per la Fundació privada Macba. La crítica d’art i vicepresidenta del CoNCA Pilar Parcerisas, opina que en algun moment s’hauria de plantejar que les obres de la Fundació Macba passessin a ser de titularitat pública. En aquest sentit, Parcerisas advoca per l’existència d’un gran fons de col·leccions d’art públic amb el qual cada museu exposa el que li convé, a l’estil d’altres països europeus com Suïssa i França.
Un altre gran repte del Macba, segons l’informe, afecta a la relació amb els públics i a la manera com és percebut el museu per la gent. L’informe veu com una feblesa del centre l’existència d’una “sensació d’elitisme” per part del públic majoritari i l’anima a elaborar discursos més clars i didàctics i a trobar un equilibri entre les mostres i activitats de temàtiques conegudes pel gran públic i les més específiques. En aquest sentit, la tasca dels programes educatius, en general ben valorats per l’informe, és crucial. Barenblit ha citat una frase de l’artista Dora García sobre aquest tema: “L’art contemporani és per a tothom però això només ho sap l’elit”. “No hem de renunciar mai a la complexitat però hem d’intentar que no sigui complicada, l’important no és tant el que fem, sinó com ho fem”, afegeix el director del museu. Pel gerent del museu, Josep Maria Carreté, és conscient que “s’han de trobar diferents capes de comunicació en les activitats del Macba”. Parcerisas insisteix en què el museu ha de ser percebut per la societat “com un servei públic i falta encara aquesta connexió” i constata “que de vegades s’han fet exposicions que no ha entès ningú quan eren d’artistes arrelats al nostre territori”.
Això sí, l’informe indica també moltes fortaleses del museu. Entre d’altres, es veu com a positiu el fet que la gestió del centre uneixi el públic i el privat; que l’equip del museu sigui expert i consolidat; la ubicació de l’equipament, en l’eix cultural i turístic principal de la ciutat; la política de preus accessible; la línia artística definida; i l’existència del Centre d’Estudis i Documentació amb el seu nou repositori digital.
El CoNCA ha volgut aclarir, d’altra banda, que l’avaluació estratègica del Macba s’ha elaborat en un moment de transició del museu, just quan Ferran Barenblit va prendre les regnes del centre, després de la traumàtica marxa de l’anterior director, Bartomeu Marí, a causa d’un cas de censura. A més, durant el 2017 el museu va estar afectat per una vaga de treballadors que ha alterat les partides que afecten els recursos propis i les activitats familiars i educatives.
Foto: CoNCA
