“La tradició i la cultura són els eixos o senyes d’identitat del nostre país”, afirma Antoni Vila Casas. En aquest sentit, la Fundació Vila Casas aposta des de l’any 1998 pel foment dels artistes contemporanis i la difusió de la seva obra. És per això que convoca els Premis de Pintura, Fotografia i Escultura, que cada any són rotatius i que permeten augmentar el fons de la col·lecció.
Aquest 2017 se celebra el Premi de Fotografia. Els participants podran inscriure’s al concurs i enviar les seves obres, de tema lliure, entre el 13 i el 31 de març. Juan Bufill, Rafael Tous, Oriol Jolonch, Fernando Peracho, Antonio Sagnier, Antoni Vila Casas i Glòria Bosch formen el jurat que dictarà els dos guanyadors el 17 de juny al Museu de Fotografia Contemporània Palau Solterra, a Torroella de Montgrí. És aquí on s’exposaran les dues obres que seran premiades amb 6.000 i 3.000 euros. A més, al guanyador del primer premi se li programarà una exposició al Museu de Can Framis.
Cedim la paraula a Oriol Jolonch, guanyador del primer guardó de la darrera edició del Premi de Fotografia (el 2014) amb l’obra Éxodo.
Fotografia: Oriol Jolonch
Com vas decidir presentar-te al premi?
Sabia que aquest premi era molt important i que la Fundació que el promovia era molt prestigiosa i coneguda pel suport que dona als artistes. Així que quan vaig conèixer la convocatòria no ho vaig dubtar ni un moment. Imaginar que potser la meva fotografia podria ser seleccionada o fins i tot atrevir-me a fer volar coloms pensant que podria guanyar suposava tot un estímul per presentar-m’hi.
Què va suposar per a tu l’experiència de guanyar-lo?
Primer de tot, va ser tota una sorpresa i una gran satisfacció personal. Sincerament no m’ho podia creure. Sabia que presentava un bon treball, però el nivell de les obres que es presenten en aquest premi és molt alt i mai saps què pot passar. Que la meva fotografia hagués estat guanyadora d’aquest premi competint amb altres fotografies fantàstiques va ser tot un goig. Pel que fa a la meva carrera professional, ha estat un impuls perquè la gent conegués i valorés el meu treball. I juntament amb l’exposició que em van organitzar a Can Framis com a part del premi, va ser extraordinari. Però sobretot vull remarcar la satisfacció personal que representa guanyar un premi com aquest. Per a mi va ser tot un honor que el jurat del concurs es fixés en una obra com la meva.
