“La tradició i la cultura són els eixos o senyes d’identitat del nostre país”, afirma Antoni Vila Casas. En aquest sentit, la Fundació Vila Casas aposta des de l’any 1998 pel foment dels artistes contemporanis i la difusió de la seva obra. És per això que convoca els Premis de Pintura, Fotografia i Escultura, que cada any són rotatius i que permeten augmentar el fons de la col·lecció.

Aquest 2017 se celebra el Premi de Fotografia. Els participants podran inscriure’s al concurs i enviar les seves obres, de tema lliure, entre el 13 i el 31 de març. Juan Bufill, Rafael Tous, Oriol Jolonch, Fernando Peracho, Antonio Sagnier, Antoni Vila Casas i Glòria Bosch formen el jurat que dictarà els dos guanyadors el 17 de juny al Museu de Fotografia Contemporània Palau Solterra, a Torroella de Montgrí. És aquí on s’exposaran les dues obres que seran premiades amb 6.000 i 3.000 euros. A més, al guanyador del primer premi se li programarà una exposició al Museu de Can Framis.

Cedim la paraula a Oriol Jolonch, guanyador del primer guardó de la darrera edició del Premi de Fotografia (el 2014) amb l’obra Éxodo.

Fotografia: Oriol Jolonch



Com vas decidir presentar-te al premi?

Sabia que aquest premi era molt important i que la Fundació que el promovia era molt prestigiosa i coneguda pel suport que dona als artistes. Així que quan vaig conèixer la convocatòria no ho vaig dubtar ni un moment. Imaginar que potser la meva fotografia podria ser seleccionada o fins i tot atrevir-me a fer volar coloms pensant que podria guanyar suposava tot un estímul per presentar-m’hi.

Què va suposar per a tu l’experiència de guanyar-lo?

Primer de tot, va ser tota una sorpresa i una gran satisfacció personal. Sincerament no m’ho podia creure. Sabia que presentava un bon treball, però el nivell de les obres que es presenten en aquest premi és molt alt i mai saps què pot passar. Que la meva fotografia hagués estat guanyadora d’aquest premi competint amb altres fotografies fantàstiques va ser tot un goig. Pel que fa a la meva carrera professional, ha estat un impuls perquè la gent conegués i valorés el meu treball. I juntament amb l’exposició que em van organitzar a Can Framis com a part del premi, va ser extraordinari. Però sobretot vull remarcar la satisfacció personal que representa guanyar un premi com aquest. Per a mi va ser tot un honor que el jurat del concurs es fixés en una obra com la meva.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix