De reportatges fotogràfics sobre parts, se’n fan molts. De reportatges fotogràfics sobre parts fets per la mare de la criatura, no tants. A part de la canastreta, la fotògrafa Lisa Robinson-Ward es va endur a l’hospital la càmera de fotos, i no va deixar de disparar ni durant les contraccions. El repte de fotografiar el part de la seva filla Anora –que va arribar quan la Lisa ja tenia un fill de nou anys i havia patit dos avortaments posteriors– li va servir per no pensar tant en el dolor. Li cedim la paraula i n’observem el resultat.


Havia estat tenint contraccions de forma intermitent durant una setmana, vaig trencar aigües a les tres de la matinada. Vam agafar les nostres coses, i la càmera, i ens vam ficar al cotxe per anar a l’hospital per sort no va ser un viatge llarg–. Quan vam arribar-hi, tremolava amb cada contracció i vaig pensar que no seria capaç de mantenir la càmera.

Foto: Lisa Robinson-Ward



Entre contracció i contracció, vaig poder fer fotos del que veia al meu voltant.

Foto: Lisa Robinson-Ward



Quan em van posar l’epidural, vaig passar a tenir molt més control de la situació. Em vaig sentir molt afortunada. El part va durar 14 hores, però no ho sembla en absolut. El temps va volar, en part perquè controlava molt bé el dolor.

Foto: Lisa Robinson-Ward



…i en part perquè el meu marit va ser un gran suport.

Foto: Lisa Robinson-Ward



Vaig preguntar al metge des d’un principi, “hi ha cap problema si fotografio el naixement?” Em va dir que no. Però quan va entrar a l’habitació i em va veure amb l’ull a la càmera, crec que es va sorprendre una mica.

Foto: Lisa Robinson-Ward



Vaig fer fotos mentre empenyia! Quan estava a punt d’empènyer, vaig agafar la càmera amb les mans enfocant-me la cara.

Foto: Lisa Robinson-Ward



Una part de mi patia per si fer fotos no em permetia estar realment allà. Però hi vaig ser del tot. Ella sortia de mi i jo hi era, ben present.

Foto: Lisa Robinson-Ward



Quan miro les fotos, puc recordar amb claredat tot el que vaig sentir durant el part. Puc reviure pas a pas el naixement de la meva filla.

Foto: Lisa Robinson-Ward



Em va agradar molt veure la cara que va fer el meu marit la primera vegada que va veure la nena. Plorava de felicitat.

Foto: Lisa Robinson-Ward


Sé que sóc una afortunada. Va ser tot molt fàcil.

Foto: Lisa Robinson-Ward


La nostra filla és molt bona nena. Dorm! L’Anora és un nadó feliç.

Foto: Lisa Robinson-Ward


La vaig tenir pell contra pell al moment, i li vaig donar el pit.

Foto: Lisa Robinson-Ward



Aquesta foto la va fer la meva mare. Li vaig passar la càmera després que em donessin l’Anora i ella em va rellevar com a fotògrafa d’aquell dia inoblidable.

Foto: Lisa Robinson-Ward

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix