Teixir és una tècnica ancestral, un fet més o menys quotidià i present per a les societats antigues i (deslocalitzadament, d’acord) les modernes. La humanitat s’ha protegit el cos amb el teixit i ha vestit les seves llars amb entramats de fils de colors fets, en la majoria dels casos, per dones, i ho ha fet gairebé a tot el món. Teixir és un llenguatge lligat a la vida, a la matèria i al tacte, a una proximitat que, històricament, l’ha allunyat de les arts majors, les intel·lectuals, les bones.
Teresa Lanceta (Barcelona, 1951) ha teixit i teixeix a partir de la universalitat d’una pràctica que entén com a codi obert, uns i zeros fets matèria que s’entrellacen al teler –un amunt, l’altre avall. Sense esbossos previs, amb totes les possiblitats d’error que, com a la vida mateixa, caben en l’imprevisible del temps lligat a la mà humana. Parla precisament d’una equivocació assenyalant una de les peces que penja a la primera sala de l’exposició que li dedica el Macba, Teresa Lanceta, Teixir com a codi obert, que s’inaugura el 8 d’abril i es podrà visitar fins a l’11 de setembre.
L’errada, un mal càlcul, una mala tria de color, no ho sé, és corregible només desfent la feina, tornant a l’inici. Lanceta accepta l’error, el fixa, i deixa que el teixit avanci des d’aquest nou començament, un canvi de plans forçat que possibilita una realitat nova. Com a la vida, no sabem si és millor o pitjor, però és l’única que existeix.
Teresa Lanceta va començar a teixir als anys setanta al Raval, on va conviure amb la realitat d’aquell barri xino de fa cinquanta anys i que va marcar profundament la seva feina, que s’ha tenyit de la importància dels sabers i les experiències populars, de la vida en comú. També de les que va observar a l’Atlas Mitjà, on va anar cada any durant tres dècades, interessada pel treball de les dones i la comunicació no verbal d’històries i afectes. La segona sala de l’exposició es dedica a aquesta etapa, en què sempre a partir d’un objecte original, alfombres, handires, hanbels, Lanceta teixeix les seves, assumint-ne les geometries, els colors, fent un marc que les assenyala des de la seva llibertat de creació.
L’aspecte d’aquestes peces tèxtils, en què els elements geomètrics s’hi distribueixen rítmicament, amb la dispersió de la naturalesa de les societats nòmades, contrasta amb el de les alfombres espanyoles del segle XV, fruit de la presència musulmana a la península ibèrica, on les estructures són tancades i els elements centrals, com escuts heràldics dels senyors cristians que les compraven, són atrapats per marcs nombrosos i visualment potents.
Teresa Lanceta torna amb aquesta exposició al Raval que va veure néixer la seva creació artística, i per això el barri n’és en gran part protagonista. Una sala concentra els treballs que hi va fer del 1969 al 1985 mentre hi vivia, i els que va fer del 2013 al 2020, quan hi va tornar com a professora a l’Escola Massana. A més del barri, un altre aspecte que recorre els teixits i les idees de l’artista és la col·lectivitat, la col·laboració, l’altre. Per això ha comptat amb artistes com Pedro G. Romero, amb qui ha posat un tapís fet de retalls de robes d’amics teixits sota les potes del caminar diari d’unes gallines (Gallinero, 2019), o Olga Diego, amb qui ha vestit un teatret ple de personatges de ceràmica que deambulen entre la vida i l’art.
La trama dels carrers d’un barri, dels recorreguts dels seus habitants, dels fils i les feines que els relacionen, és el centre d’una de les propostes de l’exposició on Lanceta ha col·laborat amb Nicolas Malevé, els alumnes i professors de l’IES Miquel Tarradell i el departament d’Educació del museu. Els oficis del Raval (2019-2022) és un projecte col·laboratiu que ha traçat un mapa digital fet a partir de les històries i vivències dels participants i les seves famílies, un entramat de mirades i experiències diverses que arrela en el passat d’aquestes persones i es projecta al futur a través dels nois i noies. Una conversa tangible, una vida, feta d’anversos i reversos com els dels tapissos.
Teresa Lanceta, Teixir com a codi obert
Del 8 d’abril fins a l’11 de setembre de 2022 al Museu d’Art Contemporani de Barcelona.
L’exposició aplega més de 200 obres de Teresa Lanceta i el seu acostament a la teixidoria, a les seves estructures, sistemes i processos, com a mètode de recerca que té associacions simbòliques i estètiques, culturals i espirituals, i proposa, en definitiva, un art rellevant per a la vida.
