Teresa Lanceta a l'exposició que li dedica el Macba. Foto: Miquel Coll
Teresa Lanceta a l’exposició que li dedica el Macba. Foto: Miquel Coll

Teixir és una tècnica ancestral, un fet més o menys quotidià i present per a les societats antigues i (deslocalitzadament, d’acord) les modernes. La humanitat s’ha protegit el cos amb el teixit i ha vestit les seves llars amb entramats de fils de colors fets, en la majoria dels casos, per dones, i ho ha fet gairebé a tot el món. Teixir és un llenguatge lligat a la vida, a la matèria i al tacte, a una proximitat que, històricament, l’ha allunyat de les arts majors, les intel·lectuals, les bones.

Teresa Lanceta (Barcelona, 1951) ha teixit i teixeix a partir de la universalitat d’una pràctica que entén com a codi obert, uns i zeros fets matèria que s’entrellacen al teler –un amunt, l’altre avall. Sense esbossos previs, amb totes les possiblitats d’error que, com a la vida mateixa, caben en l’imprevisible del temps lligat a la mà humana. Parla precisament d’una equivocació assenyalant una de les peces que penja a la primera sala de l’exposició que li dedica el Macba, Teresa Lanceta, Teixir com a codi obert, que s’inaugura el 8 d’abril i es podrà visitar fins a l’11 de setembre.

Vista de Teixits, la primera sala de l'exposició Foto: Miquel Coll
Vista de Teixits, la primera sala de l’exposició Foto: Miquel Coll

L’errada, un mal càlcul, una mala tria de color, no ho sé, és corregible només desfent la feina, tornant a l’inici. Lanceta accepta l’error, el fixa, i deixa que el teixit avanci des d’aquest nou començament, un canvi de plans forçat que possibilita una realitat nova. Com a la vida, no sabem si és millor o pitjor, però és l’única que existeix.

Teresa Lanceta va començar a teixir als anys setanta al Raval, on va conviure amb la realitat d’aquell barri xino de fa cinquanta anys i que va marcar profundament la seva feina, que s’ha tenyit de la importància dels sabers i les experiències populars, de la vida en comú. També de les que va observar a l’Atlas Mitjà, on va anar cada any durant tres dècades, interessada pel treball de les dones i la comunicació no verbal d’històries i afectes. La segona sala de l’exposició es dedica a aquesta etapa, en què sempre a partir d’un objecte original, alfombres, handires, hanbels, Lanceta teixeix les seves, assumint-ne les geometries, els colors, fent un marc que les assenyala des de la seva llibertat de creació.

Vista de No compris les hore, la segona sala de l'exposició Foto: Miquel Coll
Vista de No compris les hores, la segona sala de l’exposició Foto: Miquel Coll

L’aspecte d’aquestes peces tèxtils, en què els elements geomètrics s’hi distribueixen rítmicament, amb la dispersió de la naturalesa de les societats nòmades, contrasta amb el de les alfombres espanyoles del segle XV, fruit de la presència musulmana a la península ibèrica, on les estructures són tancades i els elements centrals, com escuts heràldics dels senyors cristians que les compraven, són atrapats per marcs nombrosos i visualment potents.

Teresa Lanceta torna amb aquesta exposició al Raval que va veure néixer la seva creació artística, i per això el barri n’és en gran part protagonista. Una sala concentra els treballs que hi va fer del 1969 al 1985 mentre hi vivia, i els que va fer del 2013 al 2020, quan hi va tornar com a professora a l’Escola Massana. A més del barri, un altre aspecte que recorre els teixits i les idees de l’artista és la col·lectivitat, la col·laboració, l’altre. Per això ha comptat amb artistes com Pedro G. Romero, amb qui ha posat un tapís fet de retalls de robes d’amics teixits sota les potes del caminar diari d’unes gallines (Gallinero, 2019), o Olga Diego, amb qui ha vestit un teatret ple de personatges de ceràmica que deambulen entre la vida i l’art.

Vista d'Esperant les hores, la tercera sala de l'exposició Foto: Miquel Coll
Vista d’Esperant les hores, la tercera sala de l’exposició Foto: Miquel Coll

La trama dels carrers d’un barri, dels recorreguts dels seus habitants, dels fils i les feines que els relacionen, és el centre d’una de les propostes de l’exposició on Lanceta ha col·laborat amb Nicolas Malevé, els alumnes i professors de l’IES Miquel Tarradell i el departament d’Educació del museu. Els oficis del Raval (2019-2022) és un projecte col·laboratiu que ha traçat un mapa digital fet a partir de les històries i vivències dels participants i les seves famílies, un entramat de mirades i experiències diverses que arrela en el passat d’aquestes persones i es projecta al futur a través dels nois i noies. Una conversa tangible, una vida, feta d’anversos i reversos com els dels tapissos.

Els oficis del Raval, Nicolas Malevé i Teresa Lanceta. Amb la col·laboració de l'alumnat de 4t d'ESO de l'IES Miquel Tarradell i el Macba. Foto: NIcola Malevé
Els oficis del Raval, Nicolas Malevé i Teresa Lanceta. Amb la col·laboració de l’alumnat de 4t d’ESO de l’IES Miquel Tarradell i el Macba. Foto: Nicolas Malevé

Teresa Lanceta, Teixir com a codi obert

Del 8 d’abril fins a l’11 de setembre de 2022 al Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

L’exposició aplega més de 200 obres de Teresa Lanceta i el seu acostament a la teixidoria, a les seves estructures, sistemes i processos, com a mètode de recerca que té associacions simbòliques i estètiques, culturals i espirituals, i proposa, en definitiva, un art rellevant per a la vida.

Cuadrados en La Palma, Teresa Lanceta, 1994. VEGAP, Barcelona, 2022. Foto: García-Bautista

Nou comentari

El piano

Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption
Comparteix

That’s Life

I've been a puppet, a pauper, a pirate, a poet, a pawn and a king

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix