Entrevistes
La primera proposta és un cicle d’entrevistes en què artistes, comissaris o persones relacionades amb les exposicions de la fundació responen, des de casa seva, cinc preguntes. El primer a fer-ho ha estat Toni Ricart Giró, nebot i marmessor del llegat artístic dels fotògrafs Marcel Giró i Palmira Puig, protagonistes de l’exposició Saudades de Sao Paulo del Museu Palau Solterra. Us n’oferim la conversa i us convidem a veure aquí les altres entrevistes que van compartint
Catàlegs
Ara que tenim temps, és un bon moment per llegir a fons. I vet aquí una altra idea:
endinsar-nos virtualment al catàleg de l’exposició que Enric Ansesa (Girona, 1945) té al Museu Can Framis, Persistències. Aquest llibret conté totes les obres exposades i un text del comissari, Toni Álvarez de Arana, que recorre l’evolució de l’artista, i que ens permet apreciar els aspectes més reconeixibles d’una obra que, des dels anys setanta fins avui, ha tingut com a comú denominador el color negre, els punts, les cal·ligrafies, les sutures i les creus.
Exposició virtual
Si no podem entrar als Espais Volart, els Espais Volart entren a casa nostra. I ho fan amb l’exposició El meu compromís, de Guerrero Medina (Jaén, 1942). Ideada per Antoni Vila Casas i pel mateix artista, reuneix 120 obres que van dels anys seixanta a l’actualitat. A la petita mostra virtual que ara ens ofereixen, en destaquen 20 peces que exemplifiquen cadascuna de les etapes creatives de l’artista (Art-denúncia, Exilis, Fragments de la memòria i Pintant Velázquez), que es complementen amb extractes del catàleg. Us n’ensenyem un parell:
Miedo, 1968.
Pintura Oli sobre tela.
A l’obra del nostre artista, posterior a l’any 1970, hi ha hagut un predomini de la interpretació expressionista, entesa en el sentit que no s’ha d’arrencar del món concret –d’allò social segons la nova figuració– el món de l’art sinó d’ell mateix. L’art es genera per la seva pròpia força, una força que té la seva arrel en l’expressivitat ineludible del color, del seu simbolisme subjectiu l’origen del qual brolla perquè “l’ésser interior de l’objecte impregna la forma”, essent la forma, el color i l’objecte allò que només és perceptible per la forma, això és, en la pintura, pel color.
Fragmentos de la memoria 13, 2015.
Pintura. Oli sobre tela.
Som davant, en tot cas, de l’ús de la memòria situacional, no pas de la memòria nostàlgica o de la memòria relat. La mirada sobre la memòria nostàlgica sol evocar una situació emmagatzemada que confirma un estat d’ànim actual.
Art en família
Al Facebook del Museu Can Framis i del Museu Can Mario hi trobareu propostes, inspirades en les obres de la col·lecció, per fer amb els més petits de casa. Aquí en teniu un exemple:
«Frida in plastic bags: “Ahí les dejo mi retrato”» (2009), de Mario Pasqualotto. Pintura, estructura marc de ferro, planxa metacrilat 8 mm, instal·lació elèctrica i bosses de plàstic (201.00 cm. x 151.00 cm. x 10.00 cm.)
La col·lecció, a casa
I per últim, el Facebook de la Fundació Vila Casas va compartint obres del seu fons. Aquí en teniu una d’esplèndida:
El sot de la coma, Perejaume, 1980.
Oli sobre tela 27 x 35 cm.
Obra present a l’exposició permanent del Museu Can Framis.
