L’obra de Pedro Neves, tan teòrica i conceptual com emotiva, explora les tensions postcolonials i les conseqüències de les polítiques neoliberals, com ara l’ecocidi, a través d’una mirada situada que ha arribat al CaixaForum Barcelona a YWY. Visions, que es podrà visitar fins al 26 de setembre. Neves, que afirma que “l’escriptura, la paraula i el cinema són l’eix central de la meva creació, que entenc com un espai per explicar històries”, presenta la perspectiva d’YWY, que enfronta la presència del públic des de la pantalla.
YWY vol dir terra (entesa com a territori) en el dialecte ze’eng eté del tupí-guaraní. El personatge va ser creat per Neves en diàleg amb les propostes de l’artista i activista brasilera Zahy Guajajara, que dóna vida al personatge. YWY, un robot indígena androgen, funciona com una al·legoria perquè la seva figura, de forma femenina, suscita preguntes que obren un espai de possibilitats. La seva naturalesa trenca dicotomies entre organisme natural i artificial, entre el que existeix, que batega, i el que no. YWY fa col·lidir les cosmovisions occidental i indígena i evidencia els estereotips que se’ls associa, com la incapacitat d’apropiació, per part dels pobles indígenes, del fet tecnològic. “Hem dominat la tecnologia i la fem servir a favor de les nostres causes”, diu l’activista. Així doncs, trobem un discurs eminentment polític i una imatge situada dins una sala en què, fins i tot les parets, parlen.
“Robota vol dir esclau, en txec”. M’ho explica en Pau Villanueva, un dels educadors del Caixaforum, quan li pregunto el significat d’una de les cites que inunden les parets de la sala. La idea de l’artista i la comissària, Rosa Lleó, de fer servir el mur com a espai de denúncia d’una determinada manera d’entendre el món és, sens dubte, suggestiva. Mitjançant cites de Sartre, de l’Enciclopèdia d’Alembert, cites varies i reflexions del mateix autor, es planteja que “la Història dels Androides són moltes històries més enllà de la Història dels Homes”. La manera com es narra la història, doncs, delata les dinàmiques d’un sistema de pensament i classificació profundament patriarcal, capitalista i explotador.
És parlant amb en Pau que anem desgranant totes les capes d’una obra que s’expandeix constantment, perquè no hi ha res de neutre en les paraules o imatges que hi trobem i, alhora, tot fa referència a altres coordenades. Entre els elements de l’espai expositiu s’hi estenen fils que generen vincles inesperats, activant múltiples tensions. Una de les més interessants que destaca l’educador és el fet que Brasil sigui el principal exportador a escala mundial de soja, mentre Hong Kong n’és el principal importador. És encara més curiós si pensem que ambdues ciutats varen ser colònies europees i això fa que, encara avui dia, hi hagi cert paral·lelisme en el seu urbanisme o les seves dinàmiques, com assenyala Neves.
Un dels temes principals que sobrevola la proposta de Neves i Lleó és la qüestió del poder: qui l’exerceix i com circula. El poder com a element vertebrador d’una ordenació geopolítica, com a determinant en l’apropiació de béns i terres, en l’explotació del sòl, i decisiu pel que fa als drets de la població, en aquest cas la dels pobles indígenes i de les dones.
En una de les pantalles, YWY, interpretada per Guajajara, ens mira fixament i parla. Es tracta d’un diàleg estrany, quasi psicòtic, perquè YWY dialoga amb un interlocutor invisible, una mena de presència abstracta. Entra en joc aquí la dimensió mística i animista que els ritus i creences dels pobles indígenes imprimeixen a l’obra: YWY es comunica amb les plantes. El diàleg que té lloc entre YWY i la plantació de soja transgènica que l’envolta té quelcom de transcendental i místic ja que es tracta d’un intercanvi entre ànimes que comparteixen una similitud, la infertilitat. YWY, com la soja transgènica, és estèril, no pot reproduir-se. Es produeix així un desdoblament que permet fer al·lusió al passat esclavista del Brasil, quan les esclaves negres feien servir la infertilitat com a autoafirmació. Parlant amb el cos, es negaven a ser fàbriques d’esclaus, de noves robotas.
La societat contemporània encara planteja que una dona completa, real, és aquella que és mare o pot ser-ho, malgrat l’alça de veus que denuncien la vergonya i frustració que això comporta. Si la diferència essencial entre homes i dones (suposant que podem parlar d’essencialismes) és la capacitat d’elles d’engendrar fills, què en fem de les dones infèrtils? On situem aquelles dones que no poden, o no volen, tenir canalla? L’obra precisament ens emplaça a un futur possible, nou, on repensar i reimaginar el paper de la dona i dels pobles indígenes, on ressituar les terres que occident relega a la perifèria. Un futur que presenta, essent alhora possible alternativa, la distopia a què ens aboca la catàstrofe climàtica i l’explotació del sòl. Des d’aquest futur, YWY mira directament a la càmera i fa explícita la seva diferència, una diferència que és política.
YWY, Visions
Fins al 26 de setembre de 2021 al CaixaForum Barcelona.
L’exposició presenta nous treballs de Pedro Neves Marques amb l’actriu i activista Zahy Guajajara, que interpreta una androide indígena anomenada YWY. Reuneix pel·lícules, entrevistes, intercanvis, imatges i altres elements conceptualitzats per altres autors al voltant del personatge, que contribueixen a expandir el seu món.
