“Venia de l’últim disc amb en Pascal, En nom de la ferida. No podia passar de la foscor a un color lluminós. Entremig, hi havia el blau. Últimament m’acompanyen moltes mirades blaves, que no és un color d’ulls sinó una manera de mirar: amb clarividència, salut, bondat, serenor. I aquesta cançó és la que ha fet néixer tota la resta del disc, Les hores blaves, que s’acompanya del poemari Camí del text, editat per Poncianes, perquè està escrit des del mateix lloc: l’intent d’equilibri. És el blau cel, el blau del mar sense onades. Ara intento copsar els moments més planers del mar i menys amenaçants del cel.” Us presentem la cançó que vertebra el proper disc d’Ivette Nadal, que es publicarà per Sant Jordi.
Pensament blau
Ara vull aterrar a la pista principal de la vida,
ara al volar més baix veig els senyals que m’il·luminen,
i “hi ha més món, més companyia”.
Quan fa poc res
que era tot fosc,
apareixen els teus ulls clars,
els teus ulls clars.
I fas més món
més companyia,
i fas més sentit,
i em dones vida…
I en el teu tros de pa
he trobat
seny, veritat,
ànima, bondat,
i els teus ulls blaus…
i el teu pensament blau!
I em dic,
i em dic:
on eres fins ara?
I em dic:
a quina porta havia de trucar per trobar-te?
i per quina finestra havia de mirar-te?
I em dic,
i em dic:
on eres fins ara?
