Respondre que estàs bé (i que sigui veritat)

Arxivat a: Rebedor

Ara fa mig any vaig bufar 45 espelmes. En un intent de combatre la por d’estar avançant de forma accelerada cap a la fi del món, vaig escriure un article sobre les 45 coses que he après en 45 anys. Avui l’Albert em fa veure via Twitter que, sis mesos després, he d’haver après com a mínim mitja cosa més.  

I té raó. Si fa mig any escrivia que tenir un projecte entre mans és el que més s’acosta a la felicitat, ara puc dir que anar veient com un projecte pren forma és un espectacle màgic. I que la felicitat truca a la porta (fluixet, com qui no vol molestar) quan fas allò que creus que has de fer i et sents reconciliat amb tu mateix.
 
Fa sis mesos vaig fer 45 anys, i en fa vuit que va néixer Catorze, el repte professional més important de la meva vida. Un magazín digital a favor de la cultura. Un mitjà modest carregat d’il·lusió i d’incerteses, nascut de la intersecció entre la inconsciència i l’esperança.
 
Catorze existeix gràcies a un fracàs. Una patacada que em va fer tocar el fons del fons, que em va minar l’autoestima fins que no en va quedar ni l’ombra. Una d’aquelles situacions que no desitjaria ni al meu pitjor enemic, no fos cas que li passés com a mi i n’acabés traient profit.
 
Em va caldre arribar tan avall (gairebé trec els peus a Nova Zelanda) per entendre que no em cauria cap projecte del cel i que me l’havia de fabricar a mida. Sumant complicitats, multiplicant esforços, col·leccionant afectes. Amb una llibertat absoluta, preciosa, irrenunciable. És així com Catorze ha anat creixent i s’està fent un lloc dins d’un sector cultural que, diguem-ho tot, ens ha rebut amb els braços oberts.
 
Només tenim vuit mesos. Aspirem a fer-nos molt més grans. Encara fem tentines, però avui som més a prop que ahir de començar a caminar amb pas ferm. Ens agrada fer el que fem. Això no és garantia de res, però és una condició indispensable per mantenir la felicitat a la vista, dins l’horitzó futur de possibilitats. A sobre, last but not least, és fantàstic trobar-te algú pel carrer, que et pregunti com estàs, que li responguis molt bé i que sigui veritat.
 

Foto: Dermot O’Halloran

Comentaris

    matinuri Desembre 1, 2014 10:52 am
    felicitats, i per molts-molts anys més! quan toquem amb el nas a terra, perquè hem caigut, sols tenim dues opcions, i la millor és sortir-se'n amb escreix; m'ha semblat un recorregut literari minuciós, escaient, d'una qualitat excepcional i, també, necessari i valent; que bé! perquè estem molt bé quan estem bé i és veritat! .
    Afm Desembre 1, 2014 10:20 am
    Tota la raó amb el que dius. Recomforta dir que estàs bé quan ho estàs.
    Anònim Desembre 1, 2014 9:22 am
    Et farem costat, ens farem costat! Molts d'anys per tu i pel Magazín!
    FRANCESC BECHDEJÚ BADALONA Desembre 1, 2014 8:54 am
    Felicitats, Eva! Per la capacitat de superar els mals moments i convertir-los en força creativa per anar endavant. Per no deixar-te vèncer i tenir la capacitat d'aixecar el cap i dir: jo puc! I també per la valentia d'explicar-ho tan obertament i senzillament No és gens fàcil en un món on tot han de ser èxits, encara que siguin de pa sucat amb oli o de males arts. I moltes felicitats pel "Catorze digital" que està fent una gran aportació a les lletres del país. Endavant!
    Anònim Desembre 1, 2014 8:09 am
    Si,si, dit des de el cor i la il.lusió. Jo vull que em passi!
    Anònim Novembre 30, 2014 11:37 pm
    Precios l'escrit. Us desitjo continuitat i un camí ven llarg
    Pablo _ Novembre 30, 2014 10:50 pm
    Directe des del cor. Molta sort!

Nou comentari

Detall d'una de les xemeneies del terrat del Palau Güell. Foto: Diputació de Barcelona
El treball dels artistes i artesans
El Palau Güell programa una nova edició del seu cicle de conferències
Més entrades...