Etiqueta: La vida té vida pròpia
Li acaronàvem els dits i les parpelles adormides
L'estimaria avui, profundament, incondicionalment
O és que et fa pena acomiadar l'estiu? Si no ha estat estiu ni res!
Tancar les parpelles cansades i deixar que les coses passin
La mare tenia uns pits rodons i bonics, amb el mugró menut i net
Que es faci infinit el tel de l'eclipsi de lluna a les retines
Queda l'estranyesa dels anys de bloqueig i dels bucles infinits, absurds, desconcertadament inútils
Calma els abismes mentre la vida se'ns enreda entre els turmells
Em mirava mirar-me al mirall i trobar-me bonica per un dia
Reprendre la vida en el mateix instant on vas deixar-la
Facebook
Twitter
Instagram
