La vida té vida pròpia
Com si avui fos Sant Joan
Les coses que no he dit i que ja no val la pena que digui
Gessamí
Ella i la meva pell i el meu desig secret
Que hi hagi un riu
I un pont des d'on puguis mirar l'aigua com si hi volguessis tornar
Poder
Només saps que avui podries fer qualsevol cosa
Com un record suau
Tant que l'esperaves, la calor i les maduixes i l'habitació sense calfreds
I anar dient
Potser l'únic que té sentit de veres és estimar
A la primera capa de la pell
La pluja als peus, i les ganes rescatades del no-res
La princesa cavaller
Però no totes són rosses, ni tenen el cabell llarg, i no totes tenen príncep, saps?
Cicles
Reprendre la vida en el mateix instant on vas deixar-la
El verd que no somreia
No et coneixia el cos estremint-se amb la carícia més tènue