Dos fills del destí (Acords)

LA SIm DO#m RE

Potser ja t'han dit alLAguns, que pel barri es coSImmenta
que ens han vist passejar DO#mjunts per on tu i jo anàvem REsempre.
Que a mi em brillaven els LAulls, que ella estava tan conSImtenta.
Que anàvem aquell diDO#mlluns, anant com si fos un diuREmenge.
I espero que et quedin SImlluny i que recordis conFAmtenta
aquells dies en què REtu, amor meu, en què eres MItu
tot el que em portava LAsort, el que em donava la SImvida.
En què quan tot es fa DO#mfosc, és aquella llum que em REguia.
En què quan estava LAsol, bé per fer-me compaSImnyia
i s’enfila pel balDO#mcó escalant la tuREberia
per cantar-me una canSImçó fluixet mentre m’adorFAmmia.
Aquella cançó en què REjo, amor meu, en què era MIjo
un incendi d'il·luLAsió, l'home que tu et mereiSImxies,
el que et parlava d'aDO#mmor, que mai va dir cap menREtida.
No, escolta'm bé llavors encara LAno!
I quan vas penjar al teu SIminsta aquell finde d'excurDO#msió,
t’escrivien les aREmigues que per fi aquest era el SImbo,
que què guapos que sorFAmtíem.
En aquella foto en què els REdos, amor meu, en què tu i MIjo
érem dos fills del deLAstí, allò que costa de SImcreure.
Jo et mirava tan feDO#mliç, passant-te el braç per l'esREquena
just quan tu vas dir-me: LAQuim, hi ha un noi a la meva SImfeina,
no som gaire més que aDO#mmics, però a la nit d'any nou de REfesta
després de menjar el raSImïm, vam tancar la discoFAmteca
i no vull fer-te paREtir, amor meu, pobre de MImi
ni jo et vull fer LApatir amb ella.

LA SIm x4

LA