Ha plogut des de llavors (Acords)

Intro:
RE SOL SIm LA

És veriREtat que vaig proSOLmetre’t
que aniSImria amb tu a l'aLAbisme.
És verREitat que vaig jurSOLar-te
fer, de SImcor, l'últim esLAforç.

Per reSOLfer la nostra REvida.
Per miSOLrar de ser mREillors.
I he penSOLsat tants cops d'escMI7riure’t
i envLAiar-te molts records.
Però ha plogut des de llavors.

RE SOL SIm LA

I hi ha REdies que t’enSOLyoro,
creu-me SImque ara encara em LApassa.
I he REprovat de tornar a cSOLasa
seguint SImles marques dels LApins.

Cap a SOLles nits a la REplatja,
cap als SOLsomnis transalREpins,
cap als SOLtalls de pa amb forMI7matge
regats LAamb els millors vins.
Però ha plogut des de llavors
i no hi ha rastre dels camins.

RE SOL SIm LA

Quants REcops m'han sorprès les SOLpasses
pels SImcarrers per on paLAssàvem.
Quants REcops he mirat enSOLrere
i he caiSImgut en els vells LAtrucs.

De SOLjurar que t'estiREmava,
de dir ho SOLfaig tan bé com REpuc.
De per SOLsempre ha de marMI7car-me
el que LAde tu encara duc.

Però SOLha plogut des REde llaSImvors
i he troMImbat nou LAaixoREpluc.

RE SOL SIm LA SOL

Li vaig REoferir un paSOLraigües
i em va SImdir que no el voLAlia.
Que estaREva tan encanSOLtada
amb aquell SImplany de fi d'esLAtiu.

I no em SOLquedaven parREaules
per preSOLguntar com et REdius.
Com reSOLcordo aquellesMI7 tardes,
mai no LAm'he sentit tan viu.

Però SOLha plogut des REde llaSImvors
i tot s'ho MImha emporLAtat el rREiu.
Però SOLha plogut des REde llaSImvors
i tot s'ho MImha emporLAtat el rREiu.

RE SOL SIm LA SOL