Intro: FA LAm LA# x2
FA De cop tot m’ha fet posar tan trist i
tot se m’ha fet tan feliç de sobte.
LAm Tot deu ser perquè t’he vist,
i si t’heLA# vist
lo demés què importa.
FA I ara el món em sembla tan bonic i
la meva pobra vida tan toLAm rta.
Ai, ai,LA# ai.
FA Perquè no era l’hora, no estava previst
LAm que l’amor d’imprevist
LA# em truqués a la DO porta.
I he deixLA# at que entri amb força
queDO inundi la casa
i queFA faci volar LAm amunt els LA# ocells.
Perquè els miris com giren
i etDO faci amb el dit
FA piruetes a LAm dintre del LA# palmell.
Fins queSOLm oblidis que has de
tornar aDO casa de nit
i queFA avui potser no LAm tenim LA# remei.
Però no em facisDO cas
perquè elsFA dos ja sabrLAm em que estarLA# às
DO millor amb FA ell.
FA Ja veus com porto la meva vida,
que soc un burro, un immadur i un vago.
LAm Te n’aniràs amb el noi que t’estima,
LA# o el que s’ofega amb el penúltim trago.
FA No vull que em miris amb els ulls que em mires,
no vull que tot això se’ns posi raLAm ro.
Ai, ai,LA# ai.
QuèFA faré amb aquests llaços que ens tenen lligats,
si l’amLAm or ha arribat, LA# jo li obriré els dos braDO ços.
PerLA# poder abraçar amb força
totDO aquest neguit,
queFA sé que alguna LAm nit t’inunda el LA# cervell.
Perquè em diguis rient que noDO més som amics
mentre emFA busques els LAm ulls entre el LA# serrell.
ISOLm parlem en el nostre DO llenguatge prohibit
queFA parlem sense LAm parlar i LA# t’entendré.
I sé queDO m'entendràs.
Però elsFA dos entendrLAm em que estarLA# às
DO millor amb FA ell.
FA LAm LA# x2
LAm Ai, ai, ai, LA# ai.
I ara ésFA tot tan perfecte i tan equivocat.
QuanLAm l’amor ha arribat, LA# jo li he obert la DO finestra.
I heLA# deixat que entri a casa,
DO que assequi la roba
I que ensFA faci remLAm olins als caLA# bells.
Perquè estiguis tranquil·la iDO et pugui llegir
unFA futur a les LAm línies del LA# palmell.
Que ensSOLm expliqui que avui serà la DO nostra nit
i queFA som així, LAm no tenim LA# remei.
Però deixa’m anar elDO braç
perquèFA els dos ja hem LAm entès que LA# estaràs
DO millor amb FA ell.
tot se m’ha fet tan feliç de sobte.
i si t’he
lo demés què importa.
la meva pobra vida tan to
Ai, ai,
I he deix
que
i que
Perquè els miris com giren
i et
Fins que
tornar a
i que
Però no em facis
perquè els
que soc un burro, un immadur i un vago.
no vull que tot això se’ns posi ra
Ai, ai,
Què
si l’am
Per
tot
que
Perquè em diguis rient que no
mentre em
I
que
I sé que
Però els
I ara és
Quan
I he
I que ens
Perquè estiguis tranquil·la i
un
Que ens
i que
Però deixa’m anar el
perquè
