«La majoria de les persones desfigurades viuen amagades. No tenen cap mena de vida social, sobretot per la forma com se'ls adreça la "gent normal". És una llàstima. Un dels models, que s'ha convertit en amic meu, al carrer se li va apropar un noi i li va dir: "Com pots viure així? Mira't! Si jo fos tu, em fotria un tret al cap". Aquesta és la realitat d'aquesta gent. Així que el mínim que podem fer és mirar aquests retrats i trobar-hi un cert tipus de bellesa». Ho explica el fotògraf francès Cyril Crepin, que a la sèrie Disfiguration Portraits mostra persones que s'han hagut de sotmetre a duríssimes cirurgies de reconstrucció facial, i que han hagut d'aprendre a viure amb una nova cara. «Tots ells volen ser reconeguts com a éssers humans. Contràriament al que la gent podria dir sobre aquesta sèrie, no pretén ser obscena. L'obscenitat és ignorar la seva humanitat i el seu extraordinari coratge.»
