La recuperació de l’autogovern català, les primeres eleccions, el sorgiment dels moviments feministes, la normalització cultural i la llibertat d’expressió en l’inici de la Transició després de la mort de Franco, centren l’exposició «Els primers passos cap a la democràcia (1976-1978)» de la Diputació de Barcelona, que ha arrencat aquest 8 de març per fer-se present en 24 equipaments de la Xarxa de Museus Locals fins a finals d’any.
La mostra presenta una selecció de documents, fotografies i objectes provinents de les col·leccions dels museus locals i dels arxius municipals relacionats amb les mobilitzacions per recuperar les llibertats, l’exercici dels drets democràtics i la cultura catalana com a pròpia dels Països Catalans.
Organitzada per l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de Memorial Democràtic i dels museus participants, la mostra s’emmarca en el projecte “Memòria en Xarxa” que té com objectiu reforçar el paper dels museus locals com a dipositaris de la memòria històrica i transmissors d’un llegat i d’un patrimoni cultural material i immaterial compartit.
Una mostra en cinc eixos temàtics
Amb el comissariat de Joan Francès, director del Museu de Badalona, l’exposició s’estructura en cinc eixos temàtics diferents. El primer espai, titulat “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”, se centra en les mobilitzacions socials lligades al restabliment de l’autogovern català, amb esdeveniments com les campanyes impulsades per l’Assemblea de Catalunya i la Diada multitudinària de l’any 1977 per reclamar l’Estatut.
El segon àmbit, “(Re) aprendre a votar”, està dedicat a les primeres eleccions democràtiques, celebrades el juny de 1977 en un context de tensió per l’amenaça d’un cop d’estat.
El tercer àmbit, “Llibertat d’expressió”, mostra el pas de les llibertats vigilades i amenaçades, amb fets com l’atemptat a la revista El Papus i el consell de guerra a Els Joglars per l’espectacle “La Torna”, fins a l’inici de la normalització amb l’aparició de l’Avui, Ràdio 4 i el Teatre Lliure.
El quart àmbit, “Un futur en femení”, testimonia com la nova cultura política promou l’emergència del moviment feminista, i recull documentació sobre les “Jornades Catalanes de la Dona”, la legalització dels anticonceptius, el dret a l’avortament i la derogació de lleis sobre adulteri, prostitució i homosexualitat.
Finalment, el cinquè àmbit, “Un nou país per a una vella cultura”, se centra en la normalització cultural amb el sorgiment de “La Nova Cançó” i esdeveniments d’expressió cívica i política com el Congrés de Cultura Catalana.
La mostra es complementa amb entrevistes en vídeo de testimonis de cadascun dels àmbits, provinents de l’arxiu del Memorial Democràtic.
24 municipis participants
L’exposició s’anirà desplegant fins al mes de desembre amb la incorporació progressiva dels diferents museus locals que hi participen. Durant aquest mes de març, l’exposició ja es podrà veure al Museu de l’Hospitalet-Casa Espanya, als Museus de Sitges, al Museu d’Història de la Immigració de Catalunya-Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs “Isabel Rojas Castroverde”, al Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet, al Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat, al Museu del Ter a Manlleu i al Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu.
A l’abril s’hi afegiran el Museu Municipal de Nàutica del Masnou, el Museu d’Arenys de Mar i el Museu Municipal de Vilassar de Dalt; al maig serà el torn del Museu del Turisme de Calella-Arxiu Històric Municipal de Calella, del Museu de la Pagesia de Castellbisbal i del Museu de Badalona.
I a partir del setembre i fins a finals d’any s’hi sumaran el Museu de Sant Boi de Llobregat, el Museu de Mataró-Can Serra, el Museu Municipal de Montcada i Reixac, el Museu Abelló de Mollet del Vallès, el Museu Arqueològic de l’Esquerda, el Museu de Sant Cugat, el Centre d’Interpretació i Jaciment El Camp de les Lloses de Tona, el Museu de Viladecans, el VINSEUM-Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, el Museu de Manresa i el Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat.
Exposició presencial i virtual
Cada museu participant presenta un espai propi singular que es pot visitar de forma presencial en unes dates determinades i que es complementa a través del web www.diba.cat/exposicions/-/cap-a-la-democracia amb el detall sobre els materials exposats i tota la documentació recollida en el conjunt de la mostra.
Recursos d’accessibilitat i activitats complementàries
L’exposició incorpora en la seva versió virtual recursos per fer accessibles els continguts a col·lectius amb discapacitats auditives i visuals, amb vídeos amb intèrpret en llengua de signes i subtitulació, elaborats amb la col·laboració de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA).
Entre les activitats vinculades a la mostra, els museus acollidors programaran conferències sobre les temàtiques de l’exposició i un taller creatiu adreçat a totes les edats per posar en valor la força de la paraula durant el període de la Transició democràtica i l’actualitat.
Memòria històrica i exposicions en xarxa
Aquesta mostra compartida s’emmarca en el projecte “Memòria en Xarxa”, que fins a la data ha presentat cinc exposicions:
- «Segur que tomba», sobre els moviments i les accions de lluita antifranquista en el període entre 1960-1975 (2025).
- «I tu? Què has fet per la victòria?», sobre l’esforç de la rereguarda a conseqüència del cop d’estat de l’any 1936 (2024).
- «L’escola, llum de llibertat!», dedicada a la reforma de l’ensenyament promoguda per la Segona República (2023).
- «Visca la República!», pels 90 anys de la proclamació de la Segona República (2021).
- «1939 L’abans i el després», amb motiu del 80è aniversari de la fi de la Guerra Civil (2019).
