Damià Amorós
Aquest Grand Tour nostrat serà una mica com la Juerga catalana d’Albert Pla, però versió museus i patrimoni, més suau. I com que tot necessita un inici i un final, aquest viatge el començarem al sud per acabar-lo al nord.
A finals del 2024, el Museu de Tortosa ampliava les seves sales de col·lecció permanent amb un espai dedicat als artistes nascuts a la ciutat al segle XIX. Amb dipòsits del Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museo Nacional del Prado, a més d’algunes noves adquisicions, s’anava completant el relat sobre Agustí Querol, Antoni Casanova Estorach i Francesc Gimeno Arasa.
A Reus i Tarragona també s’estan movent les coses museístiques. La capital del Baix Camp ja treballa amb la reforma i nova presentació de la seu del seu espai de la plaça Llibertat. A Tarragona –la ciutat més patrimonial del país– s’han obert noves sales al Museu Diocesà, han començat les obres del Fòrum, la pedrera del Mèdol i la Necròpolis, i sembla que estem llestos per desfer el llaç del nou Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Pot semblar molt pel Camp, però sempre ens quedarà Valls, on fa una mica més d’un any va obrir-se la reforma del Museu de Valls i el Món Casteller, el Museu Casteller de Catalunya. Dos equipaments que reforcen el relat cultural, artístic i patrimonial de la capital de l’Alt Camp.
Seguint amb el tour, arribem al Penedès. Al gran Penedès –entre les demarcacions de Tarragona i Barcelona– podem trobar les intervencions realitzades al Museu Deu per celebrar els seus trenta anys. A l’altra banda de la riera de Marmellar, a la capital de la comarca veïna de l’Alt Penedès, també s’estrena museu. El Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, estrenava a finals de l’any passat una important ampliació i nova exposició permanent. Fent créixer el seu relat sobre el món del vi i la vinya però també la relació, estreta, entre la societat i la terra. Recollint, també el 2024, el premi a millor Museu del Vi d’Europa per part de la xarxa de propostes enoturístiques Iter Vitis.
Els he parlat de demarcacions, demano disculpes! Les vegueries són la nostra divisió administrativa. I el Penedès reclama la seva. Dins d’aquest territori també hi entra el Garraf, on Vilanova i la Geltrú celebra i mostra, orgullosa, la seva relació amb Víctor Balaguer. Vinculada a la celebració dels 200 anys del naixement de l’il·lustre, s’han executat importants obres de reforma i adequació, a més del plantejament de nous espais i àmbits, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de la població. Conservant el llegat fundacional, el Prado però preparant les seves instal·lacions al segle XXI.
Des de la costa, podem pujar per l’AP-2 a la Terra Ferma. Per fi sembla que el Museu Morera de Lleida té una seu estable. En un edifici situat al rovell de l’ou de la capital, el nou museu d’art exposa el llegat d’artistes com Morera, Samarra, Gosé, Llena, Puig, Siré... El museu que Lleida necessitava!
Pel camí d'una de les altres artèries viàries del país, l’A-2, el Museu del Blat i la Pagesia de Cervera mereix una parada. Un equipament que trobem dins de la farinera del Sindicat Agrícola de la vila que va dissenyar Cèsar Martinell entre 1920 i 1922. Però no molt lluny, una mica més amunt, hi ha el Museu del Barroc de Catalunya, a Manresa. L’antic col·legi de Sant Ignasi acull una visió general de l’art, que engloba música, escultura, pintura, arquitectura dels segles XVII i XVIII nostrats. Una visió semblant, tot i que no igual, és la que vol desenvolupar el Museu del Renaixement de Molins de Rei. Dos museus, el de Manresa i Molins, que estan predestinats a trobar-se en algun punt del seu recorregut.
En un principi, aquest trajecte passava de llarg de Barcelona, però al cap i casal també passen coses dins del museu. El Museu Nacional d’Art de Catalunya ja sap qui serà l’encarregat de la seva gran i voluminosa ampliació. A més a més de trobar un nou equipament privat al mig, mig, mig de tot: l’antic hospital de Sant Sever del carrer de la Palla s’ha transformat en la nova seu de la col·lecció Casacuberta Marsans. Relligant passat i futur, Barcelona també reinaugurà l’any passat el seu museu públic més antic, el Museu Martorell de la Ciutadella com a nou centre d’exposicions vinculades a les ciències naturals.
Barcelona, Tarragona, Lleida... òbviament ens falten les terres de Girona. A la capital sembla que no hi ha novetats del museu d’art que s’ha de generar de la compra del fons Santos-Torroella. Allà on sí que hi ha novetats és a Figueres. A la capital de l’Alt Empordà hi trobem dos nous equipaments; o millor dit: un nou museu i la reforma d’un d'existent. La novetat és la Casa Natal de Salvador Dalí, allà on tot va començar. Que permet descobrir les arrels familiars del pintor surrealista.
La darrera de les incorporacions al sistema museístic català ha estat –aquest mateix maig– el nou Museu de l’Empordà. On s’ha reformat integralment tot l'edifici i s’ha plantejat una renovació completa del projecte museogràfic i museològic. Amb espais expositius ampliats, reserves visitables i una nova àrea de restauració d’obres, també s’ha trencat la necessitat de presentar les obres en sentit cronològic. Optant per la presentació temàtica de la col·lecció i de noves adquisicions.
