Foto: Hamed Masoumi
Deixar passar el temps,
sentir com passa,
escoltar-ne el silenci
com un acolliment, com un regal.
No parlar, no pensar,
no incomodar-se,
viure despresament el buit
sense inquietar-lo.
No recordar després
ni tampoc oblidar
ni cercar el sentit
d’aquesta espera.
No esperar res tampoc.
No creure en els miracles
i acceptar-los i prou
quan ve que passen.
Poema inclòs en el llibre
Arquelogia
© Enric Sòria
© d’aquesta edició: Bromera, 2013
