Abans del vespre

«No parlar, no pensar,/ no incomodar-se»

Arxivat a: Poema, Biblioteca

Foto: Hamed Masoumi
 


Deixar passar el temps,
sentir com passa,
escoltar-ne el silenci
com un acolliment, com un regal.

No parlar, no pensar,
no incomodar-se,
viure despresament el buit
sense inquietar-lo.

No recordar després
ni tampoc oblidar
ni cercar el sentit
d’aquesta espera.

No esperar res tampoc.
No creure en els miracles
i acceptar-los i prou
quan ve que passen.



 



Poema inclòs en el llibre
Arquelogia


© Enric Sòria
© d’aquesta edició: Bromera, 2013

Nou comentari

Juan Miguel Morales
Envia'ns un àngel que sigui com tu
Aniré com quan anàvem junts/ darrere les teves passes,/ d'esquena al futur
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...