M’aclame a tu

Seràs la clau que obre tots els panys,/ seràs la llum, la llum il·limitada

Arxivat a: Poema, Biblioteca


M’aclame a tu, mare de terra sola. 
Arrape els teus genolls amb ungles brutes. 
Invoque un nom o secreta consigna, 
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat 
seguix camins, segueix foscos camins, 
m’agafe a tu, os que més estimava 
i cante el jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma, 
un alfabet fosforescent de pedres, 
un alfabet sempre amb la clau al pany, 

el net destí, la sendera de llum, 
sempre, a la nit, il·luminant, enterc, 
un bell futur, una augusta contrada!

Seràs el rent que fa pujar el pa, 
seràs el solc i seràs la collita, 
seràs la fe i la medalla oculta, 
seràs l’amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys, 
seràs la llum, la llum il·limitada, 
seràs confí on l’aurora comença, 
seràs forment, escala il·luminada!

Seràs l’ocell i seràs la bandera, 
l’himne fecund del retorn de la pàtria, 
tros esquinçat de l’emblema que puja.

Jo pujaré piament els graons 
i en arribar al terme entonaré 
el prec dels béns que em retornaves sempre!

 

Del llibre «Mort i pam», de Vicent Andrés Estellés


Nou comentari

Sorolla i la llum
Un recorregut per 14 pintures de l'artista valencià que mostren l'evolució de la seva obra
Més entrades...