Per dir el que pensa, el que sent i el que vol, Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) té una guitarra, però també un llapis i uns quants papers. Si el 2013 va publicar el llibre de relats Paraules per a Gaeta, ara comparteix el seu primer poemari: Alè de taronja sencera. Perquè ja no ens conformem amb les meitats. Ho volem tot. Per això els poemes són propostes que, com les seves cançons, lliguen la tendresa amb el compromís. L’alè que ens proposa són les ganes de respirar, de viure. D’agafar aire per omplir-nos els pulmons d’esperança. Us convidem a llegir, a poc a poc, un petit tast dels versos que hi trobareu.
Foto: Hartwig HKD
CAMÍ
A l’escola li van preguntar
què volia ser de gran.
Pintor de carreteres,
va dir.
Ara sí, tot podrà començar.
LA BREVETAT
La brevetat és tot aquest silenci;
els tres punts d’un somriure,
la copa de vi, la brevetat.
És un gest simple,
un llit desfet,
un sospir.
Véns,
m’abraces,
i ordenes en etern
el parèntesi del present.
La brevetat també és això:
una sageta, diverses tempestes.
I, després d’un silenci, la brevetat.
PODRIA
Podria haver escrit molts llocs,
moltes pluges, molts estius.
Podria haver-vos explicat
totes les cases amb sostre
que m’han servit d’aixopluc,
però no totes les cases
tenen sostre, ni totes
serveixen d’aixopluc.
Podria haver dit sabata,
cafè, oli, sucre, sal.
Podria haver-vos parlat
del bon temps de primavera,
de l’escalfor del fang
i del silenci que fan
la llum dels fars.
Però cada dia
aprenc paraules noves,
i sempre hi ha un gest
que em captiva.
Se m’acaba la veu
de tant preguntar,
i em falten orelles
de tantes coses
que vull escoltar.
Acumulo estones,
i de les estones
sobrevisc.
No és pels llocs
ni per les cases.
És pel dubte
i per les causes.
Podria haver dit sabata,
però penso sempre en el sabater.
Podria haver dit
oli, sucre, sal,
però se m’arruga el front
quan penso en
aigua,
sostre,
arròs,
pa.
Podria haver escrit cafè,
però he dibuixat l’interrogant.
A l’escola li van preguntar
què volia ser de gran.
Pintor de carreteres,
va dir.
Ara sí, tot podrà començar.
LA BREVETAT
La brevetat és tot aquest silenci;
els tres punts d’un somriure,
la copa de vi, la brevetat.
És un gest simple,
un llit desfet,
un sospir.
Véns,
m’abraces,
i ordenes en etern
el parèntesi del present.
La brevetat també és això:
una sageta, diverses tempestes.
I, després d’un silenci, la brevetat.
PODRIA
Podria haver escrit molts llocs,
moltes pluges, molts estius.
Podria haver-vos explicat
totes les cases amb sostre
que m’han servit d’aixopluc,
però no totes les cases
tenen sostre, ni totes
serveixen d’aixopluc.
Podria haver dit sabata,
cafè, oli, sucre, sal.
Podria haver-vos parlat
del bon temps de primavera,
de l’escalfor del fang
i del silenci que fan
la llum dels fars.
Però cada dia
aprenc paraules noves,
i sempre hi ha un gest
que em captiva.
Se m’acaba la veu
de tant preguntar,
i em falten orelles
de tantes coses
que vull escoltar.
Acumulo estones,
i de les estones
sobrevisc.
No és pels llocs
ni per les cases.
És pel dubte
i per les causes.
Podria haver dit sabata,
però penso sempre en el sabater.
Podria haver dit
oli, sucre, sal,
però se m’arruga el front
quan penso en
aigua,
sostre,
arròs,
pa.
Podria haver escrit cafè,
però he dibuixat l’interrogant.
CARTOGRAFIA
M’agrada el soroll
que fan les teves arracades
quan gires el cap
per buscar-me,
i els anells de llauna
que vas comprar-te
a la vila de Gràcia.
Em sedueix
la cartografia
del so,
i m’apropo,
descalç,
a la pluja
de les joies
grises
marcades
amb el llapis
finíssim
d’un desig
al mig
del coll.
CAPITALISME (I)
Ens han obert la gàbia petita,
i ja podem triar-ne una de gran.
Ens deixen, fins i tot, fer-la més nostra.
Il·lusionats, riem, i anem passant.
Durant molts anys només ens preocupem
de decidir com han de ser els barrots.
Amples o prims, més junts, més separats,
blaus, vermells, verds, grocs, marrons, liles, blancs.
De quin color és la teva llibertat?
Alè de taronja sencera
© Cesk Freixas
© d’aquesta edició: Tigre de Paper, 2016
