Foto: Simon Migaj
Hi ha amors
dels quals només et quedes
amb els llocs on els vas viure:
en una ciutat blanca
vas estimar un cos fosc,
i cercaves ser-hi dins
així com en direcció contrària
els minarets van cap enfora.
Hi ha amors
dels quals només et quedes
amb els noms: ara sonen
com països envaïts per una gran potència
i que han desaparegut dels mapes.
L’oblit és un mar sense cap costa.
O només un got begut.
N’hi ha d’altres
dels quals només et quedes
amb els llavis que besares:
el paisatge del goig
ja no saps quin era: cambra sense murs,
desert sense calor, i ara et dol la boca
despullada d’aquella altra.
I hi ha els amors
que encara han de venir,
un exèrcit en missió de pau que avança cap a tu
armat fins a les dents.
Del llibre Llei d’estrangeria (Proa), de Manuel Forcano.
