Els anys són com fulles

que el mateix vent s’emporta/ per camins caducs o sinistres

Arxivat a: Poema, Poesia, Biblioteca

Juan Perucho va néixer el 7 de novembre del 1920 a Barcelona i va morir el 28 d’octubre del 2003. Recordem el novel·lista, poeta, crític d’art català i jutge llegint i escoltant el poema que va dedicar a Néstor Luján.

Veu, tenebra,
sorral amplíssim on es neguen les llàgrimes,
lletra d’amor probable,
aquella infantil pruïja que ordenava els destins
així com la divina joventut atresorada,
què foren sinó graciosa creença,
una inútil mentida
per tal de congriar el dolor que empresona?

El vent, a voltes, tusta una porta
o delicadament desvetlla una consciència,
però els anys són com fulles
que el mateix vent s’emporta
per camins caducs o sinistres.

No intenteu, doncs, la vida;
intentareu tan sols un vell record.
 

Foto: Charlotte90T

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...