L’Atles MUHBA d’història de Barcelona, editat per l’Ajuntament de Barcelona i coordinat pel Museu d’Història de Barcelona, és el primer atles històric de la ciutat que es publica. Som davant, per tant, d’una obra original, innovadora i, sens dubte, de referència per a especialistes i també per a la ciutadania. El llibre, il·lustrat amb mapes, cartografies i fotografies, recull tots els períodes històrics de la ciutat, des de les colònies romanes fins als nostres dies, amb textos escrits per grans especialistes en la història de la ciutat, com Borja de Riquer, Oriol Nel·lo, Francesc Vilanova o Mercè Tatjer, entre d’altres. “És una obra que deixarà empremta i que serà imprescindible per als amants de la història i la ciutat”, diu Joan Roca i Albert, director del Museu d’Història de Barcelona. A Barcelona Llibres, la secció que fem amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, us n’oferim un tast.
1. El rellotge dels Flamencs, que va marcar l’hora de la ciutat durant tres segles (1576-1864), ara presideix el pati de MUHBA Casa Padellàs. Fotografia de Mònica Martínez Bajo. MUHBA.
2. Planta de la ciutat romana de Bàrcino al segle i, segons la hipòtesi de J. Beltrán de Heredia. Dibuix d’Emili Revilla. MUHBA.
3. Sortint de la sinagoga, una escena de l’Hagada de Sarajevo, vers 1325-1350. Zemaljski Muzej Bosne i Hercegovine.
4. Peces.
5. Plànol del projecte d’Eixample i reforma interior de Barcelona d’Ildefons Cerdà, versió de 1863. AHCB.
6. Peces de la Guerra Civil.
7. Cartografia: formació de Barcelona.
8. Monument a la Victòria. Commemoració del cinquè aniversari de l’entrada de les tropes franquistes, 26 de gener de 1944. Fotografia de Carlos Pérez de Rozas. AFB.
9. Barri de barraques de Can Valero, a Montjuïc. MhiC.
10. Trànsit a la plaça de Catalunya, 1963. Fotografia de Pérez de Rozas. AFB.
11. Plaça de Ramon Berenguer III. Al fons, la casa Cambó. L’obertura de la Via Laietana a partir del 1908 va comportar, com en el centre històric de moltes altres ciutats europees, el desnonament de nombroses famílies i la desaparició d’edificis notables. La recuperació d’elements d’aquests edificis suscità la idea d’intensificar el caràcter medieval del barri de la catedral, contigu a la nova avinguda: es tractava, deia Ramon Rucabado el 1911, de fer-ne un «barri gòtic». L’eix de negocis que impulsava la Lliga Regionalista d’acord amb la seva visió urbanística aconseguia ara la legitimació de les elits burgeses com a hereves de la gran història de la capital. La proposta de patrimonialització historicista més complexa fou la que es va dur a terme a la plaça de Ramon Berenguer el Gran, vora la qual Francesc Cambó, prohom de la Lliga i impulsor de l’obertura de la Via Laietana, va fer construir l’edifici amb la seva residència enjardinada als pisos superiors. Fotografia de Daniel Alcubierre. MUHBA.
12. Antiga fàbrica tèxtil de can Ricart al nou Districte 22@ del Poblenou, 2007. Fotografia de Patrick Faigenbaum, dins del Projecte Barcelona vista del Besos, de Patrick Faigenbaum i Joan Roca. MUHBA.
13. Mapes de geopolítica.
14. Muhba.
