La bella dama del tramvia

La nua el seu ermini gelós com un serpent

Arxivat a: Poesia, Biblioteca

Josep Carner va néixer el 9 de febrer de 1884 a Barcelona i va morir el 4 de juny de 1970 a Brussel·les. El recordem llegint-ne el poema La bella dama del tramvia
 

Foto: Rob Hurson

 
Si ran de la parada veieu el “tram” passar

tot ple de “smarts” o gent de la pescateria,
sota un gran feix de plomes eternament hi ha
la bella dama del tramvia.

La nua el seu ermini gelós com un serpent;
sa gorja mal coberta la voluptat exhala;
deurà parlar, quan parli, melodiosament:
és de París o Guatemala.

Tot d’una que l’heu vista, s’allunya a l’infinit
dins el brogit del tròlei i de la baluerna,
i es decandeix llavores la flama del sentit.
Mes, si poguéssim, ¿fóra eterna?

¡Oh, no! La bella dama, de plomes sota un feix,
val més que amb sa llegenda s’allunyi benaurada;
si gaire l’escatíem, no fora tanmateix
com la copsà la llambregada.

Car la beutat, o baixa quan hem pujat —ço és…
la nostra maniobra subtil resulta vana—,
o resta, i és de Gràcia i de segur diu “pues”,
sollant la parla catalana.

I no hi ha més manera: la dama corre avall
o bé de dispesera tot d’una pren la fila.
Anem a peu, poetes, car la beutat defall
en el topant on hom enfila.

Jovent, ¿oh tu que cerques la joia o el renom!,
no siguis mai fantàstic, que el dol et colpiria.
Totes les esperances de l’avenir són com
la bella dama del tramvia.

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...