Els besos dels amants

Els gemecs dels amants, que són parrup i cràter,/ rodolen fins al mur d'on penja el sec brancatge

Arxivat a: Poema, Poesia, Biblioteca

Foto: Daniel López


Els besos dels amants no moren en els èxtasis:
pugen com la sentor de la gespa dallada
i volen redimir la galta de la Nit.

El panteix dels amants, en la joia dels cossos
que omplen de llum els motlles que el temps vermell engruna,
porta el cant de l’alosa fins al portal del Crit.

Els gemecs dels amants, que són parrup i cràter,
rodolen fins al mur d’on penja el sec brancatge
de l’heura de l’Oblit.



Miquel Pujadó canta versos d’Agustí Bartra: 

  

Nou comentari

Un ramito de violetas
A veces sueña y se imagina/ cómo será aquél que tanto la estima
Més entrades...
I el plaer de les dones?
14 dibuixos de Lyona sobre els tabús, la ignorància i la pressió masclista que reben les dones
Més entrades...