Apropar la lectura i el coneixement a tothom de manera gratuïta, igualitària i no discriminatòria és una funció social imprescindible, per això les biblioteques públiques són un servei cultural bàsic. Acostumades a veure-les plenes de gent, plenes de vida, les professionals que hi treballem hem hagut de tancar portes com a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19 i reinventar-nos en un espai virtual que, fins ara, no utilitzàvem de la mateixa manera. Tan important ha sigut aquesta adaptació, com ho serà la manera com reobrirem les biblioteques. A banda de l’adequació dels equipaments i la redefinició de funcionament que imposen les autoritats governamentals i sanitàries, estem obligades a pensar com serà el reencontre amb els usuaris i els serveis que els oferirem.
El 14 de maig, les professionals del Grup de treball BibBotó del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes es va reunir virtualment, juntament amb professionals de l’àmbit de l’educació i l’antropologia, per abordar un tema clau: el treball de les biblioteques públiques amb els infants i joves vulnerables. Comparteixo algunes de les idees que es van proposar i n’afegeixo alguna més des de la meva experiència com a directora a la Biblioteca Elisenda Montcada.
Foto: Amanda Tipton
1. Recuperar el vincle amb els infants, els joves i les famílies.
Els infants i joves que estaven apuntats als clubs de lectura, els que participaven de les experiències literàries, els que venien a escoltar contes, els que gaudien dels laboratoris de lectura, els que participaven de concursos lectors… on són? Com han passat aquests dies? Escrivim-los, truquem-los, parlem amb ells i amb les seves famílies. Fem-los saber quan podran tornar a gaudir de les activitats de les lectures, com queden els concursos, quan ens tornarem a veure. Estimulem-los perquè continuïn llegint les propostes que hem pensat per a ells, que no es trenqui el fil de la lectura que hem anat teixint durant anys.
2. Individualitzar l’atenció.
Davant nostre tenim infants i joves que han viscut una situació molt difícil i complexa. Cal tenir cura de cadascun d’ells, comunicar-nos-hi de manera propera, de persona a persona. Oblidem-nos dels correus electrònics genèrics, personalitzem les respostes que donem a les consultes que rebem per les xarxes. Si sabem que avui és l’aniversari d’en Marc, felicitem-lo. Fem-li arribar literatura en forma de regal: un conte, una cançó, una tirallonga. Aprofitem totes les ocasions per ser a prop dels infants, dels joves i de les famílies per acompanyar-los i fer de pont entre els llibres i ells.
3. Analitzar la realitat del nostre entorn post-pandèmia.
Des de les biblioteques públiques, ens caldrà re-analitzar el nostre entorn: com ha afectat la crisi als nostres barris? Quins centres educatius necessitaran més atenció? Com queden els espais de formació no formal? Quines necessitats tenen les associacions i entitats del teixit social que treballen amb infants i joves vulnerables? Aquesta anàlisi ha d’estar orientada a repensar nous serveis que tinguin sentit en aquesta nova realitat.
4. Detectar els col·lectius vulnerables i determinar les seves necessitats lectores.
Quins infants i joves són víctimes de la bretxa digital, de l’educativa, de la socioeconòmica? Si bé és cert que les biblioteques públiques hem fet un gran esforç per oferir propostes culturals i de foment de la lectura en els mitjans digitals (Instagram Live o TV, Facebook Live, clubs de lectura per Zoom o Jitsi, difusió de continguts per Twitter, a la web, al blog…), hem de ser conscients que només hem aconseguit arribar a aquelles famílies que gaudeixen d’un cert benestar tecnològic: famílies amb internet a casa, dispositius mòbils i ordinadors, famílies amb pares que poden dedicar l’atenció als seus fills…, però sospito que no hem pogut acompanyar els nens amb menys recursos. Aquells que no tenen internet, els que no poden utilitzar els dispositius perquè els pares els necessiten per treballar, els que no poden gastar dades perquè les famílies s’han de comunicar amb els seus estimats que viuen lluny, els que no tenen un espai propi per llegir o estudiar, els que tenen famílies nombroses i viuen en espais petits… Tampoc ens podem oblidar dels infants amb diversitat funcional perquè, sovint, les nostres propostes no tenen en compte les seves necessitats. A la tornada, haurem de ser capaces de detectar on són i posar la lectura i el coneixement a les seves mans.
5. Comprometre’ns amb el treball transversal.
Analitzar la realitat i detectar els infants i joves vulnerables és una tasca que no podem fer soles. Les persones no som de dues dimensions, sinó tridimensionals. Hem de deixar enrere les mirades úniques des de l’òptica només de la biblioteca i treballar conjuntament amb les escoles, el Pla Educatiu d’Entorn, els Centres de Recursos Pedagògics, els serveis d’educació, infància i joventut dels ajuntaments, els casals d’estiu, els casals de joves, les taules comunitàries de barri, les associacions del nostre entorn que vetllen per la infància i la joventut i les llibreries de proximitat, per crear projectes conjunts des de zero contemplant les persones com un poliedre amb interessos i necessitats diverses, des de totes les òptiques, que donin resposta a la realitat actual.
6. Acompanyar els joves en la seva formació a distància.
Podem ajudar-los oferint-los bons recursos informatius, guiant-los en la realització dels seus treballs de recerca i altres treballs d’investigació, ensenyant-los a consultar bones fonts d’informació a la xarxa… En definitiva, posant en marxa tots els recursos de cerca que tenim a l’abast i coneixem amb profunditat perquè som experts en la gestió de la informació. Això sí, des de la proximitat, parlant el seu llenguatge, amb els seus canals (Instagram, Youtube, Tik Tok), tenint cura del vincle que vam crear a les biblioteques i alimentant-lo.
7. Donar suport a la tasca docent.
L’escenari que es planteja per als centres educatius suposa i suposarà nous reptes pedagògics per afrontar la formació a distància. Apropem-nos als mestres i professors. Ajudem-los a triar lectures fent recomanacions de qualitat i a localitzar els llibres obligatoris que han de treballar per currículum. Quan sigui possible, deixem-los lots de llibres en préstec i sinó, descobrim-los l’eBiblio i la disponibilitat de llibres electrònics que tenen.
8. Arrecerar-nos en l’oralitat com el camí de rajoles grogues que permetrà que els infants tornin cap als llibres.
En un context de post-pandèmia, on tot s’ha trastocat i els infants han viscut moments tan extraordinaris, incomprensibles i, en alguns casos, terribles i dolorosos, hem d’explicar contes perquè com diu Gustavo Martín Garzo “lo que importa es haber llegado a transmitirles al contárselos el sentimiento de que la vida es más amplia que lo que nuestras razones y conveniencias creen, y que la misión de la literatura es devolvernos esas posibilidades incumplidas”. Serà gràcies a l’oralitat que refarem el camí cap a la lectura. Gràcies a les paraules inspiradores, a les històries meravelloses, als reptes que plantegen els contes, els infants retrobaran el desig de la lectura. Per fer-ho, hem de comptar amb els narradors, professionals de la paraula, teixidors d’històries i, malauradament, un dels sectors afectats per aquesta crisi sanitària.
9. Oferir literatura de qualitat com a mitjà per reconstruir el nostre jo.
Michèle Petit té un llibre imprescindible que es titula El arte de la lectura en tiempos de crisis, on explica diferents experiències de medicació lectora amb infants i joves de diferents indrets del món que posen en marxa processos de “reconstrucción de uno mismo a partir del encuentro con la palabra escrita[2]”. Ara més que mai, caldrà apropar la literatura de qualitat, aquella que ens remou i ens recompon, als infants i als joves per acompanyar-los en aquesta reconstrucció; per ajudar-los a formular-se preguntes i comprendre la seva realitat a partir de l’experiència lectora.
10. Preparar el retorn.
A la tornada, ens tocarà preparar el retrobament amb els usuaris. Preparar les nostres col·leccions: quins llibres tenim, quins són els que poden acompanyar millor els infants i els joves en aquesta nova etapa, quins espais destinarem als lectors, com els acollirem. També podem pensar en activitats de retrobament per a quan sigui possible tornar a estar tots junts. Us imagineu una gran festa de retorn? O uns balls populars tots junts? Us imagineu poder compartir les activitats que hem fet virtuals però cara a cara? I recollir els fruits d’allò que hem plantat a les xarxes? M’agrada pensar que preparem la biblioteca amb la lectura com a refugi.
11. Multiplicar els esforços comunicatius per tornar.
Hem de fer tot el possible perquè tots els infants i tots els joves sàpiguen que hem tornat, que la biblioteca és oberta, que poden tornar a casa, a la lectura. Fem butlletins i enviem-los a tantes persones com ens sigui possible, imprimim cartells i enganxem-los arreu, fem difusió a les xarxes socials, contactem amb grups de persones que sabem que ens poden fer d’altaveu (les associacions de famílies, els grups de Whatsapp, les entitats, les associacions de veïns…), apropem-nos a les escoles, teixim complicitats individuals i col·lectives per aconseguir que el missatge es difongui “Ei, hem tornat! Veniu! Apropeu-vos als llibres!”
12. Sortir de les biblioteques i portar els llibres on són els lectors.
I, si malgrat la campanya de comunicació, els infants i els joves no tornen, sortim nosaltres. Portem els llibres als lectors com ho feia la bibliotecària de La senyora dels llibres, un àlbum preciós escrit per Heather Henson, il·lustrat per David Small, traduït per Raquel Solà i editat per Joventut. Apropem-nos als casals d’estiu, a les places, a les cases dels petits i joves. I no desistim.
13. Acompanyar al detall, no a l’engròs.
Per tot el que hem pogut llegir al Boletín Oficial del Estado, quan les biblioteques tornin a obrir, els serveis que oferiran seran molt limitats i caldrà una gran quantitat de recursos per dur-los a terme seguint les indicacions marcades. És hora de centrar-nos en accions petites, no en grans campanyes, en els nostres infants i joves més propers, els dels nostres barris, els dels nostres pobles, els de les escoles que tenim a prop. És un moment per pensar en clau local, no de manera global.
14. Llegir per poder fer de pont.
I, per últim, no ens podem oblidar de continuar llegint, rellegint i descobrint obres de la literatura infantil i juvenil, per estar preparats i poder continuar fent de pont. Perquè no es pot mediar sense conèixer.
Tal com deia l’extraordinari Gianni Rodari, de qui enguany celebrem el centenari del seu naixement, a La gramàtica de la fantasia: «”Tots els usos de la paraula per a tothom” em sembla una bona divisa, d’un to democràtic bonic. No pas perquè tots siguin artistes, sinó perquè ningú no sigui esclau”.
