Foto: jlmaral


Ens ha sobtat la pluja en sortir de casa
tothom corre a aixoplugar-se sota els balcons,
m’agafes de la mà a recer d’una botiga
i mirem l’aparador amb curiositat,
veig pòsters de models lluminoses com somnis.
Només t’estimo a tu, però no puc deixar
de resseguir amb els ulls les formes dels cossos
mentre l’aigua mulla el camal del pantaló
i el fred puja per la teva mà i m’adono
de la poca delicadesa amb què t’ofreno
la meva fidelitat sense ulls i per sempre.
¿Qui pot abastar l’amor etern? ¿No el fem ara?



Poema inclòs en el llibre
Felix orbe

© Jordi Valls
© d’aquesta edició: Editorial Denes (2010)

Nou comentari

Comparteix