Coberts

La sentència de divorci/ sota dues forquilletes

Arxivat a: Poema, Poesia, Biblioteca

Foto: Alina Kovalchuk


 
La sentència de divorci
sota dues forquilletes.
 
De vegades a la bossa
de l’esmorzar dels nostres nens
quan porten fruita pelada i a trossets
hi posem unes forquilles
petites i platejades.
Les forquilles van i venen
de casa meva a casa teva
i viceversa
i es van intercanviant o acumulant aquí i allà.
 
Aquest matí m’he adonat que tinc aquí dues forquilles
i que no te les torno ni t’aviso que les tinc
perquè m’encanten
però que no pot ser
i que te les he de tornar.
Les he plantat al rebedor
per donar-te-les quan hi passis
algun dia.
 
Una vegada fa anys
et vaig regalar
dues culleres encastades
lligades per la cintura amb un fil lila
que ens metaforitzaven
i te les vaig emmarcar.
Dormíem així, tu i jo.
I així vam fer l’amor aquella penúltima vegada
perquè teníem una panxa de nou mesos menys tres dies.
 
Ara he tornat de fer un volt amb els nens
i m’he dit prou procrastinar i he obert el sobre del procurador.
A dins hi havia dues còpies de la nostra sentència de divorci
i he pensat deixa’n una al rebedor
per donar-l’hi quan hi passi
algun dia.
 
I llavors ho he endreçat tot.
 
I llavors doncs ja ho he vist:
dues forquilles petites,
l’una un pèl més gran que l’altra,
en paral·lel,
sobre la nostra sentència de divorci,
els nostres nens.

Nou comentari

Les feines dels nens d'abans
14 fotografies que mostren l'explotació infantil que patien infants a principis del segle XX
Més entrades...