Redacció
Foto: Tuncay
Conec el color
dels meus dits esbullant-te el son,
de la finestra que es tanca,
de l’ocell mort a la vorera.
I aquells colors vermells de budells
escampats per terra,
i els iridescents d’aquella nit que hauria volgut
engolir-nos enllà d’allò que som.
I conec el color que et poso als ulls,
i el color dels records, de la felicitat,
de la tragèdia; i el color del lluny,
de la pèrdua, del peu petit damunt la sorra fina.
I, encara, el color cartró,
el color de cendra humida de tots els amics oblidats.
I conec el color del tren que deixa l’estació,
del núvol a la posta rogent,
de la paraula maldestra per dir amor.
Però sempre em falta el blanc, lila, verd, groc,
que acompanya els comiats o el silenci,
i un color de llum ple del potser,
del sí, del mai més, que sempre
se m’agrumollen a l’ombra de la llengua.
Poema inclòs en el llibre «Seixanta-un poemes», publicat per Quaderns Crema el novembre del 2014.
© 2014 Francesc Parcerisas Vázquez
© d’aquesta edició, 2014 Quaderns Crema, S. A. U.
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
