Il·lustració: Eva Armisén

“Així ho vivia jo, això vivia en aquells moments en què no s’acabava de morir i no acabava de viure; només volia que fes una cosa o l’altra i que em deixés tranquil·la”.

El llibre El meu germà, de Jamaica Kincaid, publicat per Les Hores amb traducció de Carme Geronès, té frases d’una sinceritat que esfereeix. En teoria, narra la malaltia i la mort del germà petit de l’autora, però jo hi he vist sobretot el relat de la relació entre l’autora i la seva mare. 

Un dijous al vespre, la Jamaica rep una trucada d’una amiga de sa mare que li diu que al seu germà li passa alguna cosa (la cosa que li passa és la sida, en uns anys vuitanta i noranta en què aquestes quatre lletres eren una condemna). Li truca l’amiga de la mare perquè mare i filla no es parlen. “I això de no parlar-nos té vida pròpia –explica l’autora–, com un organisme intrús que sobreviu seguint unes pautes que encara no ha sabut desxifrar ningú; la meva mare i jo no sabem mai quan deixarem de parlar-nos ni quan hi tornarem”.

L’última vegada que Jamaica Kincaid veu el seu germà viu, dos mesos abans de veure’l a la funerària, el moribund és a casa de la mare de tots dos, a l’illa d’Antiqua, però l’autora ens diu que és “a casa de la seva mare”. I aclareix: “Que també és la meva mare, però llavors no ens parlàvem, i quan no m’hi parlo, és la mare d’un altre, no la meva”.

D’adolescent, la Jamaica insistia a llegir. Abocant en la primogènita la ràbia que tenia per com la tractava la vida, un dia la mare es va posar a buscar per tota la casa els llibres de la filla (alguns els havia comprat amb diners robats, altres els havia robat directament). La dona va aplegar tants llibres com va trobar, els va col·locar a la pila de les pedres, els va ruixar amb petroli i hi va calar foc.

I aquí la història se’m barreja amb una altra crema de llibres, protagonitzada per la mare adoptiva de Jeanette Winterson i explicada a Per què ser feliç quan podries ser normal? (Periscopi, traducció de Dolors Udina). “Una nit va entrar a la meva habitació i va veure la punta d’un llibre sortint del matalàs. El va estirar i el va examinar amb la llanterna. Vaig tenir mala sort: era Dones enamorades de D.H. Lawrence”. La senyora Winterson va llançar per la finestra aquell llibre i tots els altres que va trobar a l’habitació de la filla. “Quan va haver acabat, va agafar la petita estufa de parafina que fèiem servir per escalfar el bany, va baixar al pati, va tirar parafina sobre els llibres i hi va calar foc”.

Que Jamaica Kincaid i Jeanette Winterson hagin acabat sent escriptores gairebé em fa creure en la justícia poètica.

El meu germà

© Jamaica Kincaid, 1997
© de la traducció: Carme Geronès
© de l’edició: Editorial Les Hores S.L.

Per què ser feliç quan podries ser normal?

Títol original: Why be happy when you could be normal?
© Jeanette Winterson, 2011
Primera edició: juny del 2021
© de la traducció: Dolors Udina, 2021
© de la fotografia de la coberta: Jeanette Winterson
© d’aquesta edició: Edicions del Periscopi SLU, 2021

Pots comprar El meu germà i Per què ser feliç quan podries ser normal? a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

Més notícies
Foto: Catorze

La memòria de Vicenç Pagès Jordà

Comparteix
El sis-cents era el vehicle de les classes humils
:  - Mobile

La tardor de Grup Enciclopèdia

Comparteix
El grup editorial presenta les seves novetats a La Setmana
:  - Mobile

Llibres en català per triar i remenar

Comparteix
El Grup 62 porta les novetats de tardor a La Setmana
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa