Corrandes d’exili

No em moriré d’enyorança/ ans d’enyorança viuré

Joan Oliver (Pere Quart) va néixer a Sabadell el 29 de novembre del 1899 i va morir a Barcelona el 18 de juny de 1986. El recordem llegint i escoltant-lo recitar el poema que va escriure l’any 1947 quan estava exiliat a Xile, Corrandes d’exili.


Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena

lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededéu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.

Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol 
que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.


Nou comentari